Dia: 7 de gener de 2017

Arnau Ojeda_3r B EA SEGONA ENS. Santa COLOMA
Hola, em dic Pere i tinc 13 anys. L’altre dia els meus amics van decidir fer-me una “broma”. Jo estava tornant de classe i dos dels meus amics que també sortien de classe em van seguir disfressats de pallassos, per arribar a casa meva havia de passar per un
car­rer que mai m’havia agradat. De cop i volta ells van saltar a sobre meu fent-me molt mal a l’esquena. Jo vaig donar un cop de puny a un dels meus amics per intentar defensar-me i va ser quan es van treure les màscares de pallasso. I vaig descobrir que eren els meus amics: –    Ei! Pere, que només era una broma! –    Com que una “broma”? Això no és una broma, això és una agressió?

ALEXANDRE DA SILVA_3r B eA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Un dia trist aquell 29 de novembre. Les flors semblaven mortes, els arbres començaven a perdre les fulles i amb elles la seva vida. Aquell dia estava plovent, feia fred i les carreteres semblaven petits rius sense vida. Es podia dir que tot estava tranquil però a casa meva no. Em trobava discutint amb el meu pare. La nostra casa semblava un camp de batalla on les armes érem nosaltres i la munició eren els nostres crits. El pare, cansat de discutir, se n’anà amb un cop de porta amb l’últim crit meu. Encara recordo què li vaig dir: “Si te’n vas no tornis!” Aquell dia, dos hores després, em vaig adonar que el pare va morir atropellat.