Mes: febrer de 2017

Aida Iriarte_3r C EA Segona ensenyança Ordino

Jo tenia un grup d’amigues. Al cap d’un temps van començar a deixar-me de banda. Cada dia que passava anava a més. Ja gairebé no em parlaven als patis de l’escola ni em preguntaven com estava. Em vaig començar a sentir una mica sola i traïda per les meves amigues de sempre. Veia que ja no em parlaven, que passaven de mi. Com si fos una merda, era invisible per a elles. Jo no em creia que les meves millors amigues em farien això. I el que em va fer mes mal és que la que considerava la millor em deixés així. Ella era molt important perquè sempre estava allà quan la necessitava. Vaig acceptar que no em volien i que m’havien abandonat.

Ïa Robert_4r B Anna Maria Janer
Tinc dotze neutrons, onze protons i onze electrons. Un d’ells bada a la lluna de València. L’estabilitat no és pas el meu punt fort. En canvi, la duresa és una de les meves millors qualitats. Resplendeixo. Condueixo l’electricitat i la calor. Però exploto si em poso en contacte amb l’aigua. Barrejat amb el clorur, esdevinc sal de taula. Els meus amics m’anomenen Na. Soc un element de transició. La meva casa és la taula periòdica. Pertanyo a la destacada família dels metalls alcalins. El meu germà gran és diu Liti i el petit Potassi. Com a veí tinc el famós Magnesi i els seus ions. Si em busques, em trobaràs al període 1, grup 3.

Jessica Nogueira_3r C C.E. María moliner
El roser era fort i valent, encara que se li trenqués una branca volia sempre seguir endavant. Un dia, una de les seves roses va obrir-se. Una família en veure-la va quedar meravellada pel color dels pètals i per la fragància que oferia. Sense que ningú els veiés van arrencar el roser i se’l van endur cap al jardí de casa. Va arrelar i va créixer. Un matí de primavera l’avi va decidir fer un empelt al roser. Seria l’últim que faria perquè al cap de dos dies va morir. A la primavera següent aquell roser tenia flors de dos colors, n’hi havia de vermelles i també de grogues. Era el roser de l’avi que els saludava.

JULIANA SILVA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
L’any passat vam tenir les vacances de maig i els meus pares i jo vam anar a la platja a Salou a un hotel al qual anem tots els anys a passar les vacances perquè la meva mare havia anat a fer el camí de Fàtima i quan va arribar vam anar-hi per descansar una mica. Ens ho vam passar bé. Quan vam arribar vaig sentir-me una mica estranya, com una sensació que alguna cosa havia passat, però havia pensat que era alguna cosa normal, motivada pel cansament, i vaig anar a dormir. Al matí, a les 5.30 hores, va sonar el telèfon de casa dient que el meu avi havia mort. Vam haver d’anar cap a Portugal. Me’n recordo com si fos avui.

SALMA RAGUIG_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
Un matí em vaig tornar a llevar del llit, com tots els altres dies després d’aquell accident. Per culpa del maleït accident van haver d’enguixar-me la cama i vivia amb un parell de crosses que per avançar còmodament havia d’agafar, una a cada mà i balancejar-me endavant. Per anar a l’escola m’havia de llevar mitja hora abans. Els meus pares no tenien gaire temps per ocupar-se de mi, llavors no podien portar-me a l’escola ni venir-me a buscar. Els meus oncles i tietes vivien en una altra ciutat bastant llunyana i els meus avis ja no hi eren. Tot i el meu handicap, lluitava perquè res m’impedís avançar cap a l’objectiu.

Maider Duró_3r C Anna Maria Janer
Qui som? Per què existim? Són preguntes que ens formulem sempre, i hi intentem trobar una resposta. Tots hem nascut, però… per què naixem? Cadascun de nosaltres tenim una oportunitat, una vida. Malgrat tot, la nostra principal pregunta és: què volem fer amb la nostra existència? La resposta és senzilla. Cadascun de nosaltres som els responsables del nostre futur, podem elegir com i amb qui volem fer aquest viatge. En aquest món no sobreviu el més fort, sinó qui s’adapta millor a les situacions. És igual ser diferent, estrany… això només significa que som especials i ens hem d’acceptar a nosaltres mateixos. Som únics en el cosmos.

Clara Aldosa_3r C ANNA MARIA JANER
Quantes cases senten cada dia el meu despertar? Quantes persones gràcies al meu cantar mai no arriben tard? Què farien sense mi? Quantes vegades m’ho hauré preguntat? Què en seria de la puntualitat? Certament, visc sobre les tauletes de nit. Certament, tot­hom dorm amb mi a la nit i tot­hom em rebutja al matí. Segurament, si m’espatllés, em deixarien en un lloc fred, humit i ple de pols, entre la penombra del dia i la nit. Tothom dormiria. Ningú no es despertaria. La nit s’allargaria i el dia s’escurçaria. La lluna i el sol no tenen el meu so. Tothom m’odia. Trista la meva feina. Tothom m’odia. Trist és el meu destí.

Queralt Palomero_3r A EA Segona ensenyança Encamp

Una parella de joves va tenir un nadó. La parella va veure com creixia el seu nadó, van fer festes d’aniversaris, comunions, viatges i de mica en mica el bebè es va anant convertint en nen, després en adolescent i finalment en adult. El que no sabia la parella és que l’adult mai havia sigut adult, ni adolescent, ni nen, ni bebè.

Pol Castillo_3r A Ea Segona Ensenyança Encamp

Vaig pujar a la borda la negra nit després d’un dia dur. Allà m’esperava la meva família i amics per celebrar l’ocasió. Però només arribar vaig veure que els porticons de les finestres no estaven oberts. La porta estava oberta però dins no semblava que hi hagués ningú, vaig pensar que serien al menjador. En arribar vaig veure que el foc estava encès però feia molt fred, vaig creure que serien a fora. Els vaig estar esperant fins que va ser massa tard.