Dia: 7 de desembre de 2017

La brisa marina

per

NEUS ARNAL FARRÉ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Era el vespre, però no qualsevol, era l’últim vespre d’estiu. El sol, com de costum, es ponia a l’oest i tenyia el cel d’un color rosat. Les onades xocaven, una seguida de l’altra, contra les roques. La brisa marina em despentinava els cabells, la brisa que tants records em portava, la mateixa brisa que havia sentit el primer dia d’estiu en aquell mateix lloc. Un estiu meravellós… Tant de bo pogués tornar a començar. El
mar va arrossegar una petxina que em va fregar els peus, la vaig agafar i me la vaig guardar. Encara la tinc. De tant en tant m’agrada apropar-la a l’orella i imaginar que encara puc escoltar aquella brisa del mar.

Depressió

per

ARANTXA APARICIO MARQUÉS_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

No arribo a trobar la sortida del forat. Trobo una corda, m’hi agafo fort però torno a caure al malson. Demano ajuda i ningú m’escolta. Torno a cridar cada cop més fort i res. Començo a cridar de desesperació. Començo a pegar-me. No tinc límits, no trobo ningú, ningú m’ajuda, ja no sé què fer. Em quedo tranquil·la i tanco els ulls. Torno a trobar una corda i m’hi torno a agafar, pujo i pujo. Quan estic a punt de sortir del forat trobo la mà d’una noia, però m’espanto i torno a caure. Crido i començo a plorar, necessito ajuda. I de cop i volta sona el despertador. M’espanto. Penso que ja ha passat un dia més de lluita, però encara…