Dia: 24 de desembre de 2017

Ilargi Bazán López_3r C EA segona ensenyança ordino

Anant cap a l’estadi on competiré reflexiono sobre tot, tinc por o estic nerviosa. M’aproximo a la banqueta on estaré asseguda mirant com passen les hores fins que em toqui. Toca anar a pesar-me. Agafo la llicència i el passaport de la butxaca petita de la motxilla i em dirigeixo cap a la saleta on hi ha una bàscula amb un senyor molt seriós apuntant sense dir res. Torno a la banqueta on hi ha el meu club i passen les hores… fins que sento, de fons, entre tots els crits d’ànim, el meu nom. Veig la pista i el meu color de peto. Agafo el casc i me’l poso sota del braç esquerre. Bufo, entro a la pista, miro la contrincant als ulls.

Anaïs Da Rocha Garcia_3r C EA segona ensenyança Ordino

La societat, des de petits ens ensenya que el color blau és per als nens i el rosa per a les nenes, i que les dones han de cuinar i els homes portar el manteniment de la casa; que no t’acceptin per tenir un altre color de pell o una altra nacionalitat. També ser bisexual o que t’agradi algú del teu mateix sexe està mal vist. Però tots som persones iguals sense importar el nostre sexe, la nostra nacionalitat… Finalment la meva pregunta és: realment hem de fer cas de les crítiques d’aquesta societat? Per què no vivim com ens dona la gana, si de vida només en tens una i l’has de gaudir. Així que gaudiu-la i no penseu el que us diran.