Dia: 28 de desembre de 2017

Janire Atanes Fernández_3r B Col·legi Maria Moliner

Tots deien que el Mario estava boig perquè deia que veia monstres per tot arreu. A casa, a l’escola, als vehicles, al carrer… mirés on mirés allà estaven. Alguns deien que tenia molta imaginació; altres que havia d’anar al psicòleg. El Mario tenia por, deia que els monstres fan coses dolentes, que no hi pots confiar mai. La gent li deia que no temés, que no eren de veritat. Els seus pares ja no sabien què fer, tenien por que de veritat fos boig. Els nens de la seva escola se’n reien i li feien coses dolentes. El Mario estava trist: ningú l’entenia, no veien el que passava, no com ell almenys. El Mario era el més assenyat de tots…

Harold Ramos Bonilla_3r B Col·legi Maria Moliner

Et miro des de la llunyania amb ganes d’abraçar-te, tocar els teus cabells suaus i sedosos però la por no em deixa moure. Cada cop que parlo amb tu dic moltes rucades, em poso nerviós, m’amaro de suor, penso en tu, però tu no em mi. La meva ment em diu que t’oblidi, que serà millor per a mi. El meu cor, però, em diu que és perfecta, que no l’oblidi, que ella és la indicada. No tinc ganes de res. No menjo, ni dormo, ni jugo amb els meus amics, tampoc tinc ganes de sortir al carrer. No tinc res a fer. Tots el dies em semblen dolents si no hi ets tu. Podria dir que l’Amor és una malaltia, podria dir que estic malalt de tu.