Dia: 10 de gener de 2018

Telmo Almeida_3r B Col·legi María Moliner
Un noi no tenia amics. A l’escola, els nois es burlaven d’ell i els professors no l’animaven ni feien res. Bàsicament era com si el noi no existís perquè ningú el trobava a faltar. Un dia, el noi va invocar un fantasma perquè li donés un amic, el fantasma va acceptar el tracte però a canvi el noi li havia de donar la seva ànima. El noi va acceptar. L’endemà el noi anava caminant a l’escola quan de sobte se li va acostar una noia molt maca; els dos van començar a parlar i es van fer amics. Sempre estaven junts, anaven a tot arreu junts però el que no sabia és que la noia era… la mort. Però per ell ja era massa tard, ja era mort…

Elena Marinova Petrova_3r B Col·legi Maria Moliner
Tothom deia que érem una parella excel·lent. Explosiva.
Amb el temps, ens van dir que érem una parella amorosa, perfecta. Però per més temps que passés, ell mai m’estimaria prou. Ell mai em miraria de la mateixa forma que el miro jo a ell. Amb el temps, el vaig estimar amb cada fibra del meu ésser, era el motiu per començar cada dia.
I amb el temps, es va casar amb una noia a qui ell estimava tant com l’estimava jo a ell. I amb el temps em vaig deprimir molt. Anys després es van separar, i vaig somriure, em vaig alegrar. Ell no. Ell patia, i vaig començar a patir amb ell. Ell patia tant que… es va matar. I no cal dir què vaig fer jo.