Només un somni

Jordina Caminal Santuré_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Ho sento, sento la brisa que em frega el coll. Una brisa fresca i suau que al seu pas arrossega petits cristalls. Miro al meu voltant: muntanyes, muntanyes recobertes d’una boira espessa. Un home al meu costat em diu que em prepari. Clac! Un ganxo. Clac! Un altre ganxo. Canvio de peu i clac!, i un altre clac!, l’últim ganxo. Em poso les ulleres, clavo els pals i escolto, escolto cada soroll. De cop el mateix home em diu: tres, dos, un, ja! I jo surto, surto disparada, inclino l’esquí, clavo el cantell, giro, m’accelero, segueixo avall, segueixo girant. De cop i volta, pum! Em desperto, era un somni. Res no era veritat.

La neu al cel

Mariona Bustos Marques_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Era la nit. Sentia la neu que em queia al cap i com n’era de freda. Sentia l’aire que feia. Vaig engegar la xemeneia. Vaig ficar les mans a dins. Sentia com la vida passava cada cop més ràpid. Vaig sortir a fora. Sentia com les campanes sonaven cada cop més ràpid. De cop vaig sentir un clàxon, em vaig girar i vaig veure com un cotxe cada vegada més ràpid s’apropava. Se’m va portar per davant. Vaig sentir com si la meva vida passés en un segon. Al cap d’un any vaig sentir com la neu queia sobre el meu cabell i com cada vegada el cabell quedava més blanc de la neu. Al final vaig despertar-me i sonava una veu molt dolça. Algú marxava…