La gent també m’estima

Javier Costabella Alcaraz_3r A Col·legi Maria Moliner

Em passo tot el dia quiet, no em puc moure. Per més que ho intento no puc moure ni un sol mil·límetre. No sé per què la gent es tira a sobre meu quan se’ls veu cansats, també se m’asseuen al damunt  per estar més còmodes que dempeus. I no vulgueu saber què em passa a la nit… nens petits que em mullen, adults que em fan posar vermell… Un dia se’m van tirar tres persones a la mateixa vegada! Les meues potes, el meu cos, tot jo em vaig trencar i em vaig quedar a terra… però al dia següent… NOVES POTES I NOU COS! La gent no sol se serveix de mi… també es preocupen per la meva salut. Perquè saben que sense mi, no podrien dormir!

La distància

Daniel Miguel Cerqueira Carvalho_3r A Col·legi Maria Moliner

Ningú com la mateixa persona que ho sent pot dir el que significa aquesta paraula: tristesa, desgràcia, problemes, amargor, pena, dolor… Són algunes paraules que ho podrien definir. Em poso en situació, tota la meva família és portuguesa. Ens agrada molt viatjar a Portugal. Anem a veure’ls a les vacances d’estiu. Estic amb els meus amics, la meva ter­ra, el meu espai… I quan tornes? Sents aquelles ganes de morir-te, deixes el que més estimes, totes aquelles tardes de diversió, totes aquelles nits de jocs paranormals… Però, el que la distància no sap és que nosaltres som més forts que ella. Sempre lluny però sempre tan a prop…