Mes: febrer de 2018

Axel De Sans_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino
Un nadó va néixer i al cap de tres mesos el van segrestar quan la mare estava anant cap al súper. Al cap de dues hores que el nadó estigués segrestat, un gos va sentir l’olor i els plors del nadó. El gos va agafar el nadó i el va arrossegar fins al seu amo. L’amo va ignorar el nen i va marxar però va veure que el gos no el seguia i l’amo insistia, però el gos no es movia. L’amo definitivament va marxar. El gos va agafar el nen suaument pel jersei i el va arrossegar fins a la policia. El gos va ser el futur gos policia i des d’aquell dia ha triomfat, i al nen el van adoptar fins que van trobar la seva mare,
a Xile.

Gerard Cerqueda_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Un dia d’estiu, enmig de la muntanya dos nois que passaven quatre dies van tenir un problema a la nit, tenien molt fred i van anar a buscar llenya. A l’anar a buscar llenya, van tenir un petit problema, va començar a nevar i la tenda de campanya es va quedar sota la neu. Al tornar no la van trobar. Van buscar i no van trobar un dels nois, va tenir una idea, posar-se a dormir dins una cova, però en aquella cova hi vivia un animal i els nois no se’n van adonar. A mitjanit, quan les dues persones dormien l’animal es va despertar i va començar a ensumar alguna cosa, va ensumar els dos nois a poc a poc es van apropar a elles, va obrir la boca i…

Lucas Plaja Vendrell_3r A CoL·legi Sant Ermengol
Una nit, al col·legi Sant Ermengol, es va cometre un crim. Dues noies van ser gravades per les càmeres del col·legi mentre eren segrestades per un home emmascarat. Es va notar la seva desaparició entre els companys de classe, ja que portaven dues setmanes sense aparèixer. El Lucas i la Camila van decidir infiltrar-se al col·legi a la nit, ja que ells dos sabien que les noies no havien pogut sortir del recinte.
A la nit es van infiltrar a la sala de calderes on van trobar una trampeta que els va portar a un passadís. Al fons del passadís van trobar els cossos de la Carlota i l’Alba: freds, pàl·lids i morts.

Ada Barbosa Segura_3r A Col·legi Sant Ermengol
És veritat, però no ho volem veure. Vivim en un món fantàstic on tot sembla ser perfecte. Però mai no veiem la realitat. Estem tan centrats en nosaltres mateixos que no ens adonem de la veritat dels altres. I si aquella nena aparentment feliç en realitat no ho és? Impera la hipocresia. Ho sabem i tot i així ho ignorem. Només ens preocupem de nosaltres mateixos, a projectar allò que ens convé. Obsessionats per capturar moments efímers i projectar-los mundialment. No vivim, no gaudim, no lluitem, vivim a través de…

Jan Forcada Quevedo_3r C Col·legi Anna M. Janer

La noia s’acosta, em mira fixament i no es mou. Començo a tremolar, em poso nerviós. Suo, cada vegada més. Em parla i em fa una pregunta. No puc contestar. Ho intento, m’és molt difícil. Però al final ho faig amb valentia. Responc amb un riure a la cara, com si fos la primera vegada que la veig. Ella em torna el somriure i em fa posar encara més nerviós, alhora que també em tranquil·litza. Al final marxa, s’escapa de mi. M’emociono, i jo també marxo. Crec que no soc l’únic que es posa nerviós en aquesta conversa. Però n’estic content, finalment hem parlat, sense vergonya. Me’n vaig amb una sensació estranya. Espero que es repeteixi.

Natàlia Vicente Plaza_3r C Col·legi Anna M. Janer

S’obren i es tanquen, els sentiments, les portes, les finestres, les oportunitats. És imprescindible, la nostra vida depèn d’ell, ens basem en ell mateix. En qualsevol acció, per petita que sigui, el necessitem, el moviment és important. Fer un petó, una abraçada, un somriure. Parlar, demostrar, una mirada, sigui el que sigui, allà està… No sabia que era tan important fins aquell dia. Allà em vaig quedar, sense fer res, sense poder moure res… Una llàgrima em va caure. Un instant pot canviar una vida sencera. Aquells cinc segons van ser el millor exemple que puc donar. Has de cuidar tots els instants, demostrar, valorar.

Kamil Portorreal Moreta_3r A Col·legi María Moliner
És un temps que tenim, un temps incert. Que comença quan naixem però no sabem quan acaba, que no sabem si és demà o demà passat. Que potser és avui o potser és demà. És un temps que tenim, que plorem, riem, sentim, somiem, escoltem, aprenem, ens enamorem, ens fem grans, ens fan mal… I després què passa? Què passa quan et mors, què passa amb tot allò que has sentit, amb tot allò que has après, amb aquelles sensacions que has viscut, aquelles promeses i esperances de futur?
Això és el que em pregunto fa dues setmanes. Des que vaig anar al metge, des que sí que sé quant de temps em queda, des que sé que tinc data de caducitat.

Ani Maryam Ximénez_3r A Col·legi MarÍa moliner
El despertador comença a sonar. Començo a plorar… no vull despertar-me… Ahir a la nit tenia tanta fe en el despertador… Confiava que em despertava, però ara l’odio per això. Quin fàstic! He d’anar a l’escola en 45 minuts. En 45 minuts he de fer moltes coses, però seran 45 minuts de patiment. No t’ho sembla, oi? Tothom ho passa molt malament. Passo cinc minuts pensant al llit abans d’aixecar-me, pensant en el tipus d’excusa que puc utilitzar per no anar a l’escola avui. No tinc cap idea. Va! Només em queden 40 minuts. M’he d’aixecar i fer coses. Primer de tot, he de rentar-me les dents. Sí, em rento els dents abans d’esmorzar.

Raquel Cerqueda_3r C EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Tot va començar en un somni. Estàvem tots junts en un món de gominoles, i jo, com tots els que podríem trobar en un món de gominoles, volia menjar-me’n alguna, així que vaig agafar una gominola i me la vaig menjar. El problema va ser que aquella gominola, si te la menjaves, era verinosa. Així que tot va canviar i vaig anar a parar a Hawaii. Però què hi feia jo sola allà? Doncs vaig decidir anar a visitar l’illa una miqueta, vaig veure aquelles platges i me’n vaig enamorar. Llavors vaig decidir trucar a una amiga perquè vingués amb mi i banyar-nos, però al món de gominoles no hi havia cobertura. En aquell moment només pensava en…

Carolina Cantor Duran_3r C EA 2a ENSENYANÇA d’ordino
En una illa, submergida en les aigües cristal·lines, nedo i veig com els peixos es mouen pel meu voltant. Em veuen com un depredador només pel fet de ser més gran. Sota l’aigua m’hi trobo tan bé… No tinc ganes de pujar a la superfície a buscar oxigen. Vaig al lloc més profund i m’hi estiro entre dues roques. Miro cap a dalt i torno a veure els peixos nedant cap aquí i cap allà. Sense ningú que els digui què està bé i què està malament. Sense ningú que els digui com ha de ser la seva vida. Ho tenen tan fàcil… Ara només som els peixos i jo; l’aigua i jo; els meus pensaments i jo. Sense adults, sense nens, sense ningú. M’agrada.

Jessica Carvalho_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX
Encara no em crec que ja s’ha acabat el col·legi, que ja estem de vacances. Que per fi ja estic amb la meva família. Ja no he de preocupar-me per si hi ha deures per demà, ara ja puc dormir fins a l’hora que vulgui. Anar de festa amb les meves amigues, estar amb les persones que més estimo, els meus avis, viatjar amb les meves cosines, anar a llocs que no sabia ni que existien, lliurar-me de tots aquells abrics i pantalons d’hivern, ja no he de preocupar-me per res, l’únic que he de fer és gaudir de l’estiu. Segurament hi haurà persones que no podran gaudir, però tranquils, ja ho faig jo per vosaltres.

Mohamed Douhri_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX
Un dia a l’escola, de cop i volta vaig veure una persona passant davant meu, era una persona especial per a mi. Perquè des d’aquell dia no parava de pensar en ella, al col·le, als entrenaments, quan menjava fins i tot somniava en ella. Per a mi era una persona perfecta, no tenia cap defecte, era genial, m’agradava tot d’ella: els cabells, els ulls, aquella mirada… fins i tot la forma dels llavis. No podia estar ni un dia sense veure-la ni sense pensar en ella perquè si no em sentia trist i angoixat, no volia que arribessin els caps de setmana perquè si no estaria dos dies sense ella i em posaria trist. T’estimo.

Èric Expòsito_3r A EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
(Marta) –Martí afanya’t o no arribarem al sopar! (Martí) –Ja vaig, em poso la corbata vermella amb punts blancs o la marró amb triangles grocs? (Marta) –Millor la vermella, ja que portes els pantalons i la jaqueta vermells. (Martí) –Gràcies! A casa de la mare del Martí… En Martí pica a la porta i la seva mare l’obre. Aquella nit el Martí li vol demanar matrimoni a la Marta. (Martí) –Et vols casar amb mi? (Marta) –M’estàs vacil·lant? (Marta) –Sí, és clar que sí.
Va quedar tan parat amb la resposta que no saber dir cap altra cosa.

Natalie Costa_3r A EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Estava estirada enmig del bosc, no feia calor, però tampoc feia fred, no sabia què feia allà, em vaig aixecar i vaig començar a caminar. Tot era preciós, feia sol, però per desgràcia no notava la seva escalfor. De sobte, tot va canviar. Els arbres cada cop eren més gruixuts, sense saber per què, em va venir la sensació que algú em seguia i vaig començar a córrer, tot es va tornar fosc. –Tot anirà bé –va dir una veu femenina. –Segur? –deia una veu que m’era familiar. –Sí… O això esperem –va tornar a dir la veu femenina. Què havia passat? Vaig intentar fer memòria, però només recordava un gran camió i obscuritat.

Sergi Ubach Giraut_4t A Col·legi Anna Maria Janer
Es disgustava quan veia gent estudiant el que no li agradava. I va arribar al punt d’idear un nou sistema educatiu per ajudar-los. Es tractava d’una línia que compaginava els estudis obligatoris amb les preferències personals, fent així que l’individu pogués estudiar el que li agradés tan aviat com fos possible. Va fer conferències per aconseguir el capital suficient i posar en pràctica el seu ideal. Deien que estava boig.
La sorpresa fou que molts dels seus alumnes van fer avenços en tots els àmbits. Vint anys després, va guanyar el premi a la millor idea del segle i va poder demostrar que estudiar i ser feliç són compatibles.