Laia Torres Nieto_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Un dibuix, per a molts una obra d’art, per a d’altres una manera d’expressar-se, sentint a cada pinzellada, cada traçada amb el llapis un sentiment diferent, amb un resultat ple d’emocions com l’amor, la tristesa o l’odi. Altres ho fan per afició que amb esforç i constància acaba convertint-se en una professió per a tota la vida. Un dibuix és un amagatall fora de preocupacions i problemes; un forat on només hi ha tranquil·litat, pau; el lloc on tots els sorolls no tenen permesa l’entrada; és com un cau on s’amaguen els animals per estar serens… El dibuix és la meva font d’inspiració de la qual m’ha vingut al cap escriure aquest relat.
Dia: 16 de febrer de 2018
Memòries en el vent
Laia Bové_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Eren ells. Ella els reconeixia. Havien canviat però ella els veia igual, com els seus germans petits. Estaven allà, dues figures en la distància, tan a prop, considerant la situació, i a la vegada tan lluny. Aquell fosc dia de setembre de 1975 s’havia tornat segurament el dia més clar i feliç de la seva vida. Però malgrat la situació no va poder evitar pensar en els pares, als quals feia temps que se’ls havia esborrat l’essència, i sabia que a poc a poc els records d’ells marxarien. Però preferia pensar que les seves memòries se les enduria el vent i romandrien en ell com a símbol que algun dia algú havia pensat en ells.