Laia Bové_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Eren ells. Ella els reconeixia. Havien canviat però ella els veia igual, com els seus germans petits. Estaven allà, dues figures en la distància, tan a prop, considerant la situació, i a la vegada tan lluny. Aquell fosc dia de setembre de 1975 s’havia tornat segurament el dia més clar i feliç de la seva vida. Però malgrat la situació no va poder evitar pensar en els pares, als quals feia temps que se’ls havia esborrat l’essència, i sabia que a poc a poc els records d’ells marxarien. Però preferia pensar que les seves memòries se les enduria el vent i romandrien en ell com a símbol que algun dia algú havia pensat en ells.