Dia: 11 de març de 2018

Laura Valls Forné_3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

D’un dia per l’altre tot pot canviar. Algú essencial ja no hi és. Algú que estimes et traeix. Allò que pensaves que tindries per sempre desapareix. Cada vegada l’opinió sobre tu mateix és pitjor. I comences a dubtar. Res no té sentit. Allò que abans t’omplia, ara no fa res. I és aquí quan tu mateix canvies. És quan has arribat al un punt en què ja no et reconeixes. I poc a poc cada dia es igual. La mateixa rutina. Cap canvi. Cap diferència. Cap moviment. I tot perd sentit. No saps qui ets, ni què has de fer. T’enfonses, enormement. I dins dels miralls, hi ha un desconegut. I fora, tampoc no hi ets. Perquè no et trobes. T’has perdut.

Laia Minguella Rull_3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Trobava a faltar dormir sota el llit, sentir els roncs dels que dormien damunt seu, observar-los quan ja estaven ben adormits… Però no hi podia fer res, havia ocupat el cos del nen, havia d’actuar com ell. L’últim que volia era aixecar sospites. Ara sap que no és tan dolent ser portador d’aquell soroll estrany que crea malsons i que s’ha d’assegurar que no existeix abans d’adormir-se, quan la foscor ho inunda tot. Recordava les nits en què el nen cridava la mare perquè mires sota el llit. Ho trobava a faltar. Ara la mare entra a l’habitació i li diu: “Vols que miri sota el llit?”,- “No, estic segur que ara no hi ha res.” I somriu.