Laia Pons Mariño_4t B Col·legi Anna Maria Janer
Abans d’arribar-hi, ja se sent l’olor de la seva vegetació i la tranquil·litat del lloc. A mesura que avancem pel camí estret anem veient les diferents cases fetes amb pedra i teula al sostre. Se senten els cants dels ocells i, de tant en tant, bordar algun gos. Quina calma! A l’altra banda del poble, no gaire lluny, el riu es desplaça entre les enormes i lluentes pedres rodones, amb una lentitud insospitada, on només se senten les fulles dels arbres que creixen als seus costats. Al voltant de les pedres la vegetació neda en les aigües transparents. Quan estic nerviosa sempre recordo la pau que es respira al poble dels meus avis.