Júlia Gimeno Casao_4t B COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Avui comença un de tants matins. Sense res de particular. Dia rere dia. Arribo tard, com sempre… Ja no ho puc suportar. No vull més bronques estúpides ni esforçar-me inútilment, definitivament, no vull sentir-me abatuda. Tot és massa frustrant. Passen els dies i la meva força contra el món s’esgota i, no sé, potser em rendeixo i em comença a ser tot igual. Només vull tancar els ulls i respirar… respirar ben fort, emplenar-me els pulmons d’aire fins que la realitat ja no existeixi, esperant que sigui demà i tot canviï. Necessito escapar lluny, viure lliure de lligams i obligacions. Fugir de l’estúpida monotonia. És tan difícil?