Dia: 7 de maig de 2018

Gioia Vasilev_3ème H Lycée Comte de Foix
Un vespre d’estiu, vam agafar maduixes al càlid vent d’estiu, hi havia un gran sol i no podíem estar més feliços. De què podíem queixar-nos? Vam ser joves i despreocupats. Un dia les nostres vides explotarien davant dels nostres ulls. Els camps de maduixes ens van inspirar a créixer, a créixer d’una petita llavor a una bella maduixa, a créixer en alguna cosa meravellosa. Vam veure tantes maduixes que ens vam adonar que hi ha milions d’éssers humans en aquest món, com aquestes maduixes, que cada individu pot fer-ho. Tot­hom pot créixer en alguna cosa bella, com les maduixes, si realment ho volem.

Maialen Sinfreu_3ème H Lycée Comte de Foix
Després d’un llarg dia, la Mary arriba a casa, se’n va a la cuina a preparar-se alguna cosa per menjar, s’entaula i posa la televisió. Ben sopat, la Mary es dutxa i se’n va a dormir, però quan tanca els ulls escolta alguna cosa diferent, però ella es gira, i torna a tancar els ulls. A les tres en punt, sent el soroll d’un plat trencant-se i s’aixeca d’un bot, es dirigeix a la cuina però està tot en ordre. Mentre passa pel llarg i obscur passadís de casa seva sent com la televisió s’encén i va pujant de volum progressivament, una fredor envaeix el seu cos, avança lentament cap al menjador, però quan arriba ja és massa tard…