Dia: 28 de maig de 2018

Diana Pereira De Brito_3r A Col·legi espanyol María Moliner

Encara recordo quan m’agafaves amb els teus braços forts i llargs i em feies donar voltes i més voltes, i després em deixaves anar i jo, com sempre, queia de cul i rèiem molt fins a plorar de riure els dos junts. Van passar els anys i va arribar l’hora, l’hora d’anar-te’n per sempre i no tornar a veure’t més. Has marxat sense acomiadar-te de mi a la nostra manera, que era fregar la teva galta contra la meva.
Enyoro aquelles històries que em contaves i que m’agradaven molt. N’hi havia una, però, que no m’agradava gens ni mica. I era aquesta, la d’un futur sense tu, sense els teus jocs, sense les teves històries.
Només els records.

Èric Gomar Górriz_3r A Col·legi espanyol María Moliner

Em passo tot el dia obrint i tancant el ulls, em fan bullir el cap amb les seves estúpides queixes. Em porten sempre  a sobre, si estic cansat es preocupen molt per mi, com si fos un nadó acabat de néixer. No vulguis saber el que em fan buscar. Em preparen un raconet per descansar, però em fan estar constantment endollat. Fins i tot per dormir em tenen a la vora. Em tracten com un rei, soc més intel·ligent que ells i em necessiten per a tot. Cerca, captura i dispara. Ara bé, compte que trigui gaire a respondre’ls, que s’enfaden, que en un no-res em tiren al terra o em canvien per un altre. No saben viure sense mi. Amb mi no viuen.