Alèxia Jiménez_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
De lluny sento caure la pluja i no vull obrir els ulls. Sento cadascuna de les gotes picant el terra del meu balcó, d’una en una però de manera precipitada. Ahir no vaig recordar abaixar la persiana i ara veig el rastre de llum que deixa anar el fanal de la cantonada. Tinc fred. Pujo les mantes i poso bé els llençols. Em tapo fins al coll i torno a tancar els ulls. Sento una altra vegada la pluja i començo a tenir son. Estic cansada, badallo sense parar. La pluja cada vegada la sento més i més lluny. De sobte, escolto la mare remenant a la cuina i de cop i volta comença a cridar el meu nom. Quin mal de cap! El nou dia ja ha començat!
Dia: 11 de desembre de 2018
El Rei de Xina
Aaron Noppe_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Quan el rei Wang Jung va morir, el va portar al seu llit, que era sense dubte el més còmode del palau imperial. Ningú es va adonar dels fets perquè tots estaven massa ocupats obeint ordres. L’únic que se’n va assabentar va ser Wang Magan, el ministre, que aspirava al seu lloc. No va dir res a ningú i va amagar el cos. Van passar aproximadament set mesos, fins que un dia, Wang Magan va mostrar al poble l’esquelet del difunt rei. “Durant aquests 7 mesos el governant he estat jo, i ningú se n’ha adonat. Mereixo ser el rei”. Els habitants del poble el van seure i matar assegut al seu tro, perquè fos tan perfecte com el seu anterior rei.