Catia Coelho Pinto_3r A COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER
Estava en un lloc estrany, nou, no sabia on era. Vaig començar a caminar pels carrers foscos, no feia fred, tampoc veia ningú, semblava que estava sol. Mentre caminava, vaig sentir com si algú estigués plorant. Vaig anar-hi per tal de saber què passava, però no veia ningú. El so venia de tot arreu mentre buscava, ara ja espantat, d’on venia. Finalment, vaig veure dos nens que estaven asseguts junts. Vaig apropar-me per preguntar on érem, però, quan em van veure, l’únic que em van dir va ser que no fes cas del so, que, si hi anava, tot m’aniria malament. No vaig entendre res. Havia de sortir o trobar el nen que plorava o acabaria boig.
Per què?