Dia: 22 de gener de 2019

Andrea Arnal_3r A Col·legi Anna Maria Janer

En Max va obrir els ulls. El rellotge marcava 7653. No entenia el significat, però era l’últim dia a l’estació espacial. Va saltar del llit, quedava per analitzar una tanda de roques. Demà el supervisor autoritzaria la seva sortida. Després de la dura jornada, va aparèixer un holograma i digué: “Objectiu assolit, esperi instruccions.” En Max va iniciar el protocol antiradiació i va ingerir dues càpsules de gel. Les parpelles li començaren a pesar, va imaginar la seva nova vida, família, amics… Va caure rendit. En Max va obrir els ulls. El rellotge marcava 7654. No entenia el significat, però era l’últim dia a l’estació espacial.

Míriam Marqués_3r A Col·legi Ana Maria Janer

Aquelles paraules em van fer obrir els ulls. Mai no m’hauria pensat que d’una forma tan senzilla es podria trencar la màscara que tots portem posada. Ha estat impressionant veure el monstre que s’hi amaga, i que només es mostra si cau la disfressa. Però encara m’ha impactat més trobar-me davant del meu reflex i veure que jo també la duc posada. Quan em miro, no veig res més que un monstre i em faig por. Em fa por treure’m la màscara que m’estalvia de mostrar el meu fràgil jo. Els altres seguiran veient en mi una persona i, en el moment que em caigui aquesta màscara, s’espantaran tant com jo. Però no parlarem, serà el nostre secret.