Patrícia Bragança Moreira_3r B Escola Andorra segona ensenyança d’Ordino
Un dia com els altres em vaig despertar i vaig baixar a la cuina per preparar l’esmorzar. Llavors va deixar de ser un dia normal, vaig sentir un fort soroll, un brunzit greu, penetrant i estrepitós. No m’atrevia ni a mirar per la finestra, no podia creure el que estava veient. Sabia que podia passar, és més, tothom ho sabia. Feia molt temps que estàvem envoltats d’armes i perill, però un mai imagina que això pot passar a casa seva. No m’ho podia acabar de creure; el lloc on havia nascut, jugat, crescut i estimat ara només era un camp de batalla. Vaig anar a despertar la meva família: havíem de marxar, si no, no ho podríem explicar.