Mes: gener de 2019

Míriam Pereira_3r A EA Segona Ensenyança de Santa Coloma

Hi havia una vegada, una nena de 14 anys que es deia Bruna. A l’escola sempre es ficaven amb ella i no tenia amics. Per molt que ella insistís als pares que la canviessin d’escola, ells no s’ho podien permetre perquè eren massa cares les altres escoles. -No és just, mama, sempre surto plorant de l’escola per culpa dels altres nens i a tu no et preocupa. -Li deia la nena a la seva mare. La pobra va passar tres dies sense anar a l’escola per culpa de la por.
La seva mare li va dir que no passava res, que el millor amic és un mateix i s’ha d’acceptar tal com és. Així ho va fer i va aconseguir tenir més amics.

Marc Font Ruana_3r A EA Segona ensenyança de Santa Coloma

Fa molt de temps, en un poble molt gran i molt llunyà, vivia un noi molt conegut a tots els racons del poble. Era un noi molt intel·ligent, amable i maco. Cada dia, en acabar l’escola, anava a jugar amb els seus amics. Ell era el més popular de la colla. Un dia va decidir fer-li una petita broma a un dels seus amics. Li va dir que no volia ser més el seu amic. Que ja no volia tenir amics. L’amic va rebre aquelles paraules com si li haguessin clavat unes ganivetades al cor. Després d’aquest fet, el noi que abans era intel·ligent, amable i maco va ser història.

Catia Coelho Pinto_3r A COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER

Estava en un lloc estrany, nou, no sabia on era. Vaig començar a caminar pels carrers foscos, no feia fred, tampoc veia ningú, semblava que estava sol. Mentre caminava, vaig sentir com si algú estigués plorant. Vaig anar-hi per tal de saber què passava, però no veia ningú. El so venia de tot arreu mentre buscava, ara ja espantat, d’on venia. Finalment, vaig veure dos nens que estaven asseguts junts. Vaig apropar-me per preguntar on érem, però, quan em van veure, l’únic que em van dir va ser que no fes cas del so, que, si hi anava, tot m’aniria malament. No vaig entendre res. Havia de sortir o trobar el nen que plorava o acabaria boig.
Per què?

Dani Morais_3r A COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER

Andorra disposa dels millors serveis d’electrònica? A Andorra la gent que juga a videojocs de vegades vol comprar targetes d’steam, play i es troba amb diversos problemes. Als altres països hi ha targetes de 5, 10, 15, 20, 25, i 50 euros. A Andorra tampoc hi ha botigues oficials com Game… També ens trobem amb el problema que la gent que vol descarregar jocs des de l’aplicació, resulta que aquesta a Andorra no disposa dels permisos per a descarregar determinats continguts. Quina és la solució? El que s’hauria de fer és comprar el mateix servei d’Espanya perquè les persones que juguen o vulguin descarregar certs serveis ho puguin fer des d’Andorra.

Sara al Kahwagi_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

La bruixa era una bruixa que vivia en un castell abandonat, tenia odi i fàstic a les persones. Diuen que, quan ella i els seus pares dormien, un dimoni estava buscant algú a qui fer-li una maledicció i, com era estiu, la finestra estava oberta i va entrar a l’habitació, la va veure tota innocent i li va fer la maledicció. Quan els seus pares se’n van adonar, ja era molt tard, i ja era posseïda.

Laura Armada_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Va ser aquella tarda, aquell dia en què es van conèixer. La connexió que hi havia entre ells no era normal. Era ell, era ella, no podien viure l’un sense l’altre. Les famílies eren amigues, però no veien bé aquesta unió. Ningú es podia imaginar que podien estar junts. S’estimaven tant que no els importava res més, però la realitat de vegades és dura. Es portaven molts anys; era com aquell amor impossible. Però ell sempre va lluitar per a ella, i com diuen, res és impossible i l’amor sempre triomfa. Pocs anys després me’ls vaig trobar, agafats de la mà, amb una família perfecta i feliços com mai s’ho havien imaginat.

Nil Vicente_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Hi havia una vegada uns nens que van anar a demanar caramels perquè era la nit de Halloween. Quan van ser les dotze de la nit, van decidir mirar els caramels i van veure que en van recollir molts. Van anar a menjar-se’ls al costat d’una casa abandonada perquè deien que faria més por. Quan van tornar a casa un dels nens va escoltar un soroll estrany, quan de sobte va aparèixer un monstre espantós. Un altre nen va dir que miressin cap a la ciutat, estava ple de monstres. Els nens van començar a córrer fins que van arribar a un lloc segur. Però els monstresels perseguien, i quan van arribar eren els seus pares disfressats amb un somriure.

Marc Martínez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada un noi que estava avorrit a classe, sense idees per fer el seu microrelat. Va pensar a fer una història interessant, però seguia sense idees, al final una llum se li va encendre i va trobar aquella fantàstica idea. Ell volia fer el seu propi món, un món de fantasia, un món màgic: Frupilàndia, un món on tot s’hi val, no hi ha regles, no existeix el bé, no existeix el mal, totes les criatures són amigables, totes són agressives, totes són intel·ligents. En aquell moment vaig seguir somiant, em vaig imaginar un món perfecte ple d’imperfeccions, tot estava anant a la perfecció… Riing! ja s’havia acabat la classe.

Naida Sabaté_4t ESO, Col·legi Sagrada Família
La nit abans que la princesa Makuka es casés, el rei Gilbert es va presentar a la cova del mag perquè li donés una poció per enamorar-la, ja que la princesa no es casava per amor sinó perquè el seu pare volia aliar-se amb l’altre regne. La princesa no el suportava i volia una poció perquè el príncep la deixés d’estimar, llavors no es casarien. Va anar a la cova del mag, quan va entrar es va trobar amb el rei Gilbert, els dos van començar a parlar de la seva situació i la princesa va decidir que seria ella qui es prendria la poció per enamorar-se. La poció no li va fer efecte, només ho feia veure, ella només ho feia pel seu pare.

Carla Mitjana_4t ESO, Col·legi Sagrada Família
Ring-ring… Sona el despertador a dos quarts de vuit. Un dia nou i la mateixa rutina de sempre. Aixecar-se del llit i mirar l’armari per escollir la roba que et ficaràs, no cal anar gaire elegant, de fet jo vaig amb uns pantalons estripats i un jersei de fa 15 anys, en fi, que som al camp. Acabat això, baixo les escales de la masia i a correcuita i vaig a donar menjar als animals; pobres, estan tots ben afamats. I per finalitzar el matí, vaig cap a la cuina, tallo una llesca de pa de pagès del poble, me la suco amb tomata de l’hort i li poso un raig d’oli però en aquest plat hi falta la catalana i les botifarres de la matança del porc.

Kevin Vilares_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

En Pol era un nen de setze anys a qui li agradava jugar a futbol, però el seu equip no era gens bo. En Pol era el millor jugador del seu poble. Un dia el seu equip va anar a jugar un torneig lluny del seu poble, van perdre a la primera ronda del torneig contra els millors de tot el país. En aquest partit en Pol va fer 2 gols però el resultat final va ser de 8 a 2. Aquell equip es va fixar en el Pol i van parlar amb ell. Li havien proposat una oferta increïble! Ell va estar-hi d’acord i va deixar l’equip on havia jugat des de petit i se’n va anar a jugar a un equip de nivell mundial, i va passar a ser un dels millors jugadors de futbol.

Carlos Mejia_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Andorra està situat als Pirineus. És un país petit, es troba enmig d’una vall, però és molt especial. Hi ha de tot. És un lloc al qual pots venir i viure una experiència única, hi ha un munt d’activitats úniques per fer, des d’esquí fins a escalada, muntanyisme… Tothom qui ve per primera vegada torna a repetir l’experiència, perquè té alguna cosa que enganxa. També perquè estem envoltats d’arbres, sobretot de preciosos i immensos boscos, aquest contacte amb la naturalesa es únic. Jo no dic això perquè Andorra sigui el meu país ho dic perquè vull que el conegui tothom. A mi el que més m’agrada dir és que soc d’un país que es diu Andorra.

Iraia Ruiz Galera_3r C EA 2a ensenyança d’Ordino

Un sentiment profund, quasi dolorós, que et recorda temps passats, temps llunyans, temps als quals no pots retornar. Aquella melodia que et porta a aquell estiu en què anys enrere gaudies el moment tot escoltant aquelles notes. Aquella foto que et recorda uns amics apreciats, uns amics amb els quals, per molt que ho vulguis, mai tornarà a ser el mateix. Aquell sentiment que et porta a la ment aquella imatge pròpia, una imatge borrosa d’una persona que t’és molt familiar però et costa reconèixer. Una persona diferent de tu, però a la vegada idèntica. Una persona que mai podràs tornar a ser, una persona que està tancada en el passat.

Íngrid Brousset Sansa_3r C EA 2a ensenyança d’Ordino

Confort. Confort és el que sento quan se m’aferra suaument un sentiment de benestar i comoditat. Se’m posa la pell de gallina, la felicitat m’envaeix. Una onada d’alegria m’ofega quan sento uns braços enllaçant-se amb mi amb dolçor, envoltant-me. La calidesa d’un altre cos s’endinsa en mi, el meu cor s’altera. Em sento protegida simplement per uns braços que s’uneixen amb els meus. Durant un instant el temps es para com si estigués en una altra dimensió. I quan el cos contrari se separa, tot torna a la normalitat. El temps reprèn el seu estat i el meu cos es relaxa. La felicitat disminueix, però la sensació de joia es queda present.

Carla Flinch García_3r B Col·legi Anna Maria Janer

GOOOL! El partit estava guanyat. Ell ho va celebrar amb els de sempre, al bar de la cantonada, mentre ella plorava desconsoladament. A la vegada netejava els plats que ell no havia recollit. Abans s’estimaven, o almenys ella s’intentava enganyar pensant això. Ara ja no era el mateix, no la mirava, no l’abraçava, res. Ella no sabia com sortir d’aquella bombolla tòxica. No podia més. Ja havia pres una decisió.
Eren les cinc de la tarda i com cada dia a aquella hora ell va arribar a casa disposat a fer la migdiada. A l’arribar, ella ja no hi era. No podia fer-hi res. Al veure-la morta ja era massa tard per adonar-se que l’estimava.

Mariona Espinosa Muñoz_3r B Col·legi Anna Maria Janer

Són dues persones totalment diferents, tant d’aspecte físic com de personalitat, tan diferents que ningú mai s’hauria imaginat que poguessin compartir una vida. Al principi tot era por, por que les jutgessin, por de no poder encaixar en una societat tan complexa, por de perdre aquella amistat que sempre havien tingut. La vida, però, fa moltes voltes, tantes que van deixar aquella por enrere i van decidir provar allò que mai s’havien plantejat. Van descobrir un altre món, una altra forma de pensar i sobretot d’estimar. Es van enamorar, no era el primer cop, però sí el més especial. Avui dia són mares i jo soc la seva filla.

Clàudia Calvet_3ème F Lycée Comte de Foix

Era una tarda plujosa d’estiu,  la meva germana Carla i jo ens trobàvem a l’hotel dels nostres avis gaudint de la seva companyia i tot acabant de passar les nostres vacances escolars.
Com que feia molt mal temps i no podíem sortir a jugar al carrer, se’ns van ocórrer dues entremaliadures per passar el temps: primer vam decidir llençar-nos escales avall de l’hotel, damunt d’un matalàs que havíem agafat d’una de les habitacions, i després vam posar-nos a jugar tot disparant grans d’arròs amb una palla a totes les persones que trobàvem.
Què haurien dit els nostres pares i avis en veure això? Sortosament no ens van enxampar.

Aida Armengol_3ème F Lycée Comte de Foix

Què sabeu de Tor? Què sabeu d’aquest poble perdut entre aquestes muntanyes, amb un passat tenebrós! La meitat de la gent no en sap res, d’això! Encuriosida per la fosca història vaig proposar a la meva família d’anar-hi. Baixant per la polsegosa i tortuosa carretera jo no les tenia pas totes! De sobte, un tret  ressonà a les meves orelles! Pobra de mi, vaig pensar! Ja formaré part de la història de Tor. Mai por! Digué el meu pare, segur, que és un caçador. Un carretera plena de revolts pronunciats i finalment el sol il•luminà les  13 cases i el campanar. De sobte, les meves pors es van esvair donant pas a una realitat molt diferent.

Amanda Sánchez_3r D EA Segona ensenyança de Santa Coloma

Hi havia una vegada una nena que estava a classe de català. La mestra va demanar d’escriure un microrelat que després seria publicat al Diari d’Andorra. La noia estava asseguda al costat d’una amiga. Ella i l’amiga no paraven de jugar i fer temps per anar a dinar. Cap de les dues tenia imaginació així que a l’últim quart d’hora van començar a pensar en la seva història… Van intentar inventar-se històries diverses vegades però cap d’aquestes era el resultat que esperaven. Així que per no tenir deures ni rebre cap bronca de la mestra van començar a escriure. I així és com va sorgir el microrelat de la noia.

Anthony Antunes_3r D EA Segona ensenyança de Santa Coloma

Hi havia una vegada dues noies que es deien Aida i Anna i estaven a casa dormint. Al matí estaven a l’illa comprant, es van trobar deu pirates i van marxar cor­rent cap a casa. Els pirates estaven a casa seva i l’Aida i l’Anna les van agafar al centre comercial Super U. Els pirates van anar a comprar pa, aigua i pernil dolç a aquest mateix centre comercial. Va ser quan l’Anna i l’Aida van aprofitar per escapar-se. Les dues noies van avisar la policia perquè detinguessin els pirates que les havien segrestat. Aquest conte s’ha acabat.