Dia: 8 de febrer de 2019

Carlos Aranda Blanquer_3r B  Col·legi Anna Maria Janer

La nit de la revetlla de Sant Joan arriba. Un cop han brindat amb els millors vins i xampanys amb la seva família, en Marc i en Joan donen per acabada la celebració. Realment han begut molt i surten molt contents després d’haver vist els focs d’artifici. Agafen el cotxe per continuar la festa amb els seus amics i enfilen envers la discoteca. No s’adonen de la seva velocitat. La música va pujant de volum a mesura que s’acosten al destí. Estan feliços, inconscients. Minuts després es veu passar per la carretera, en la mateixa direcció que ells, un vehicle també a gran velocitat. Se senten unes sirenes i tothom s’aparta al seu pas.

Elena Martín Garí_3r B Col·legi anna Maria Janer

Ja no ho suportava més. Haver d’amagar-me entre parets, en cossos aliens, en llocs que no tothom coneixia, em cansava profundament. Tan sols pensar que podria haver gaudit més del meu passat, abans d’arribar a ésser… el que soc. Em sentia nu d’il·lusió, d’alè… No vivia. Amagar-se no és viure. Desitjar coses impossibles, perseverar amb un tarannà no correspost amb la realitat, no era vida. I ara, ara vull fugir, vull escapar, vull sentir-me lliure… Oh, llibertat, per què em vas deixar tan aviat? No t’apreciava, no sabia què tenia de debò fins que ho vaig perdre. Tant de bo pogués tornar enrere i deixar de ser… un espectre.