Elena Martín Garí_3r B Col·legi anna Maria Janer
Ja no ho suportava més. Haver d’amagar-me entre parets, en cossos aliens, en llocs que no tothom coneixia, em cansava profundament. Tan sols pensar que podria haver gaudit més del meu passat, abans d’arribar a ésser… el que soc. Em sentia nu d’il·lusió, d’alè… No vivia. Amagar-se no és viure. Desitjar coses impossibles, perseverar amb un tarannà no correspost amb la realitat, no era vida. I ara, ara vull fugir, vull escapar, vull sentir-me lliure… Oh, llibertat, per què em vas deixar tan aviat? No t’apreciava, no sabia què tenia de debò fins que ho vaig perdre. Tant de bo pogués tornar enrere i deixar de ser… un espectre.