No hi ha ningú més

Lydia Elrington_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Només tu, la persona que, pel sol fet d’aparèixer a la meva vida, ha fet que tot tingui sentit. Un any sense tu, sense els teus llavis contra els meus i, entre petons, somriure i dir-te que t’estimo; sense obrir els ulls i perdre’m en la teva mirada, ni agafar-te tan fort de les mans perquè res ens pogués separar. Però, sí, hi ha la distància. Una sensació que no es pot explicar. Ni tan sols una sentida llàgrima pot omplir aquest buit tan dolorós. Un sentiment que només tu el pots entendre. La distància està definida com un espai que existeix entre dos punts, però, si realment sabessin què és la distància, mai contestarien això.

Si sento dins meu, és real

Duna Martín Moliné_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Obro els ulls i alguna cosa a dins meu ha canviat. M’aixeco del llit, em rento la cara i em miro amb confusió al mirall: Qui sóc? Com és que sóc aquí?
Mil preguntes sense respostes recorren el meu cap sense ordre ni claredat. Necessito parlar amb algú, algú que tingui la mateixa sensació que jo. Estic cansada de pensar, de buscar-me i no trobar-me. Què m’està passant?
I just un dia apareix ell, un noi amb el cabell arrissat i negre. Em sona d’haver-lo vist algun cop, en algun lloc, però mai no hauria imaginat que dugués les respostes. Ara sé més de mi mateixa. A poc a poc, pas a pas, tinc tot el temps al davant, tot el temps del món.