Lea Ancion_3ème G Lycée Comte de Foix
Encara recordo quan anava a casa teva. Tenia 4 anys i és com si fos ahir. M’agafaves als teus braços, anàvem a la piscina i m’ensenyaves a nedar com un peix; quan tenia un problema venies i ho solucionaves tot, em feies classes de dibuix i m’ho passava genial. Sempre t’ocupaves de mi com si fos una reina i quan vas estar malalt va ser el contrari: jo era la gran i tu el petit; quan estaves assegut just davant del foc et llegia històries i les escoltaves, anava al jardí per agafar flors i portar-te-les; quan tenies un problema tocaves la teva campana i venia i ho solucionava. Tot era un paradís amb tu fins que te’n vas anar.