El meu dia a dia

Manel Lobo Marín_3r C Col·legi Ana María Moliner

A les sis del matí m’aixeco i vaig cap a la dutxa. Després sobre les sis i deu esmorzo. Acostumo a esmorzar batut i torrada i sobre les sis i vint me’n vaig cap a l’habitació a preparar-me la motxilla. M’espero fins a tres quarts de set i agafo el bus a Caldea, vaig a l’institut, arribo a dos quarts de vuit i em poso a jugar a tennis de taula fins a les vuit, que comencen les classes. Quan acabo les classes, agafo un L6, vaig cap a casa o si tinc deures, vaig a la biblioteca i quan els acabo vaig cap a casa, bereno i jugo a la Play fins a l’hora de sopar. Sopo i em quedo amb el mòbil fins que tinc son i m’adormo. L’endemà torno a fer el mateix.

Ens infravalorem? La reflexió d’un barret

Santi Passet Blanco_3r C Col·legi Ana María Moliner

No només serveixo per fer ombra al cap. Tinc una vida molt interessant. Em dic Vector i soc un conegut corredor de trial. Sabíeu que no ens cal propietari per a tenir vida pròpia? Vivim en un món en el qual rivalitzem amb les  gorres! Ara sembla ser que els barrets estem passats de moda. Estava trist perquè veia que les noves generacions ens deixaven de banda, però la meva perspectiva va canviar quan un dia plujós i ventós vaig volar del cap del Benjamí. Vaig anar a parar sota un cotxe, enfangat i sol. Pensava que aquell era el meu final, però un vailet em va trobar i se’m va endur a objectes perduts. Allà m’esperava en Benjamí.