Dia: 24 de febrer de 2019

Andrea Martinez_3ème lycée comte de foix
Tinc una sensació dins meu de la qual no puc expressar cap sentiment. No em deixa moure’m, però sí pensar. El meu cos està mort i paralitzat, no en sento cap part. La meva pell està freda i s’ha tornat pàl•lida com la neu. Estic tancat en un lloc petit i estret del qual no tinc escapatòria, un lloc decorat amb flors i fotografies familiars de gent molt unida i feliç. Estic confós. No sé on estic ni què faig en aquest lloc. Des de l’interior d’aquesta petita caixa puc observar una mica de llum de l’exterior que em permet veure gent vestida de negre amb un sentiment de tristesa a la cara. No estic sol en realitat, però sí que estic mort.

Joana fidalgo_3ème LYCÉE COMTE DE FOIX
Cada matí abans de sortir de casa es mirava un i un altre cop al mirall, sempre amb la preocupació de si anava ben vestida, ben pentinada, i si no portava res massa curt o massa llarg, sempre amb por del que li poguessin dir. Quan sortia al carrer tenia la impressió de ser el centre d’atenció, encara que no fos així però ho sentia com si ho fos, sentia que per no anar igual que els altres, per ser diferent, només sentiria crítiques i mes crítiques. Fins i tot pensava que el problema el tenia ella però no, el problema el tenia la gent perquè tothom té dret a vestir, ser i pensar com vulgui, perquè no som robots, som persones.