Dia: 26 de febrer de 2019

Judith Esteve Caelles _3r AEA SEGONA ENSENYANÇA D’Encamp
Havia agafat aquell camí sense adonar-me’n. No el coneixia, però m’agradava. Era molt relaxant i les preocupacions que m’amoïnaven ja havien desaparegut. Tampoc em preocupava fins on em portaria. Aniria caminant fins que s’acabés. Aviat vaig veure el final. Una filera de ximpanzés em donaven la benvinguda i un cartell a la porta d’entrada que m’ informava de les normes de convivència. “Es prega que es respecti el silenci.” No ho vaig fer. I en un instant em va caure una maledicció. Vaig passar de tot ja que no em creia res del que em deien. Però a les dotze de la nit vaig poder saber què se sent quan jugues amb el destí…

Arnau Trullà _3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’Encamp
Hi havia una vegada un noi que tenia un gos únic i excepcional. Cada matí el treia a passejar i sempre anava pel mateix camí perquè per l’altre algunes de les plantes estaven enverinades. Ell desconfiava perquè ja havia tingut un gos que se li va morir al passar per aquell camí. Un dia li va deixar el gos a un seu amic perquè marxava de vacances a Nova York. Però amb les presses d’última hora, no li va dir que no passés pel camí enverinat. El destí va voler que el gos s’entristís per la marxa de l’amo i no volgués sortir a passejar cap dels dies que va estar a fora. Probablement, aquesta reacció tan humana li va salvar la vida.