Un dia peculiar

Marc Fernández Páez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Deambulava prop de la via esperant, pensatiu, sense pressa, el seu torn. Enfront, un pare de família descuidat, en la mateixa situació. Quan ja se sentia la ràpida fricció amb les vies, saltà, i amb una primera llàgrima esperà que arribés. No aparentava estar gaire preocupat, però s’hi acostà, el tragueren a la força i estirat a terra esperava assistència mèdica. Li somrigué i girà cua cap al seu torn, agafà el seu maletí i entrà. S’assegué al costat d’un jove americà que llegia a la pantalla que un senyor de 47 anys havia intentat acabar amb la seva vida a la via del metro. Les males notícies es divulguen ràpid, va dir mirant-lo.

No m’anomenis

Martí Farran Colell_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Endevina l’endevinalla amb una mica d’esperança. Soc un estat, un moment, un instant, una absència. Soc omnipotent, però no soc déu. Estic sovint al teu costat. Tu no em pots veure, però jo, al contrari, et veig. I si tu m’anomenes, desaparec. Hi soc quan dorms. No m’agrada el cine, no m’agrada el teatre, no m’agraden els llocs transitats, ni els públics, ni els avions, ni els trens. Alguns cotxes o vehicles m’agraden, però són relatius, tampoc m’agrada el que és sorollós. Em pots trencar amb molta facilitat, però al contrari és molt complicat arreglar-me. Estic a la música, estic als telèfons, de vegades puc ser una mica incòmode.