Txell Dilmé _3rB Lycée EA2aEnsenyança Encamp
Quan estava a primària em van canviar de classe i no coneixia ningú. Els meus amics estaven a altres classes. Dia rere dia estava sola i no sabia amb qui parlar. Una nen i una nena em deien coses superlletges i es reien de mi. Era tan lleig que quan hi penso em poso trista. Jo era molt innocent i no sabia què fer. No sabia que el que m’estaven fent existia, tenia un nom. El curs anava passant i les rialles i burles anaven augmentant. Fins que va arribar la meva salvació, la meva heroïna, no sé com definir-la… és la persona que li va dir PROU a l’assetjament.
Dia: 9 d'abril de 2019
La fugitiva
Maria Coto Mateu _3rB EA2aEnsenyança Encamp
Una nena que sempre fugia de tot i de tothom que mai volia estar amb ningú perquè se sentia amenaçada. Només hi havia un lloc en el qual no se sentia amenaçada. Era un banc que hi havia dins d’un bosc profund i fosc. Allà passava els dies i les nits. Fins un dia que al banc va veure un altre nen assegut, li va dir que ell no podia estar allà i el va començar a cridar i a empènyer. El altre nen ple de por va marxar corrents i plorant. La nena va marxar plena de fúria i va seure a una roca a la vora del mar, van passar dies i dies i la nena no apareixia. Fins que un dia van trobar una carta a la vora del mar que deia: “Fins mai.”