Dia: 11 d'abril de 2019

Apocalipsi

per
Ainhoa Rodríguez_3ème A Lycée Comte de Foix
Caminava pels carrers  de la ciutat intentant escapar d’aquesta bogeria… Cadàvers i més cadàvers, varis cossos de gent amputats, sense braços, sense nas, fins i tot sense ulls… Us demanareu com va arribar l’apocalipsi a Andorra. Bé, és una història una mica llarga i no podré acabar-la d’explicar. Tot va començar fa tres mesos, al juliol, quan uns turistes van arribar a la ciutat per estar-s’hi unes setmanes… Després de les seves minivacances se n’anirien cap a un altre lloc… Pobres turistes… No sabien que les seves vacances serien un infern i que estaven a punt de viure una experiència única. Quina por!

uainhoa rodrÍguez_3ème ALycée Comte de FoixCaminava pels carrers  de la ciutat intentant escapar d’aquesta bogeria… Cadàvers i més cadàvers, varis cossos de gent amputats, sense braços, sense nas, fins i tot sense ulls… Us demanareu com va arribar l’apocalipsi a Andorra. Bé, és una història una mica llarga i no podré acabar-la d’explicar. Tot va començar fa tres mesos, al juliol, quan uns turistes van arribar a la ciutat per estar-s’hi unes setmanes… Després de les seves minivacances se n’anirien cap a un altre lloc… Pobres turistes… No sabien que les seves vacances serien un infern i que estaven a punt de viure una experiència única. Quina por!

El millor dia

per
Joan Parra_3 ème A Lycée Comte de Foix
El meu primer entrenament va ser molt intens, estava molt nerviós  perquè anava a conèixer noves persones i a experimentar noves sensacions. No creia gaire en mi mateix, però aquell dia la meva autoestima em va ajudar. Creia que podia aconseguir el que em proposés, o sigui jugar bé. Era dissabte, em tocava jugar de titular perquè teníem una baixa a l’equip. Aquell partit era molt emocionant i jo vaig esgotar la meva energia anant amunt i avall. De sobte vaig veure el marcador, i havia de reaccionar urgentment. La pilota va tocar el meu peu dret i no m’ho vaig pensar… Era el xut perfecte, un gol fantàstic. El meu primer gol!

ujoan parra_3 ème ALycée Comte de FoixEl meu primer entrenament va ser molt intens, estava molt nerviós  perquè anava a conèixer noves persones i a experimentar noves sensacions. No creia gaire en mi mateix, però aquell dia la meva autoestima em va ajudar. Creia que podia aconseguir el que em proposés, o sigui jugar bé. Era dissabte, em tocava jugar de titular perquè teníem una baixa a l’equip. Aquell partit era molt emocionant i jo vaig esgotar la meva energia anant amunt i avall. De sobte vaig veure el marcador, i havia de reaccionar urgentment. La pilota va tocar el meu peu dret i no m’ho vaig pensar… Era el xut perfecte, un gol fantàstic. El meu primer gol!