La nit morta

Siria CERVÓS __3rC , Escola Andorrana de Santa Coloma
Des que la meva àvia va morir, cada nit, entre les tres i les quatre del matí sento un crit que sembla venir del pis de dalt. No sé si estic boja, l’únic que sé es que percebo aquell crit. Sovint vull anar a veure què passa al pis de dalt , però tinc por i no hi pujo. De nou, són les tres del matí, sé que en qualsevol moment sentiré aquell crit, però ja han passat un parell d’hores i encara no l’he sentit. Alguna cosa deu passar i per saber-ho crec que hi pujaré. Sense haver-me mogut, em desperto, em trobo en una habitació molt petita, m’acosto a la finestra i veig gent que sembla que està boja, igual que jo.

Quin ensurt!

Iris Tallada_3rC , Escola Andorrana de Santa Coloma
Eren les 0.35, ja era tard. Quan vaig anar a dormir vaig tenir un somni molt estrany. Tot era borrós i no podia distingir gaire bé el que hi havia. Veia siluetes de persones al meu voltant amb una mascareta a la boca mirant-me atentament. Una llum molt forta m’enlluernava. Escoltava la gent xiuxiuejar, era molt difícil saber el que estaven dient. Estava tot borrós. Al despertar-me em vaig adonar que no estava a la meva habitació, em vaig espantar. De cop va entrar una infermera. Em va explicar que havia patit una paràlisis causada pel malson i com que no em podia moure i gairebé no respirava em van haver d’ingressar a l’hospital.