Iris Tallada_3rC , Escola Andorrana de Santa Coloma
Eren les 0.35, ja era tard. Quan vaig anar a dormir vaig tenir un somni molt estrany. Tot era borrós i no podia distingir gaire bé el que hi havia. Veia siluetes de persones al meu voltant amb una mascareta a la boca mirant-me atentament. Una llum molt forta m’enlluernava. Escoltava la gent xiuxiuejar, era molt difícil saber el que estaven dient. Estava tot borrós. Al despertar-me em vaig adonar que no estava a la meva habitació, em vaig espantar. De cop va entrar una infermera. Em va explicar que havia patit una paràlisis causada pel malson i com que no em podia moure i gairebé no respirava em van haver d’ingressar a l’hospital.