La memòria màgica

MIREIA MALHEIRO_3r A EA 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP

Dins de la meva memòria encara guardo tots els bons moments de la meva vida. Els moments feliços i els dolents. Quan estic trista i avor­rida recordo moltes imatges en les quals m’estava divertint i sent feliç, envoltades d’una llum brillant màgica. En algunes situacions de la vida injustes i de patiment on només vols plorar i oblidar-ho tot, aquelles imatges se’m van apagar. Però després d’un temps pensant, he sabut dir que malgrat tot, la vida segueix i que poden succeir molts més bons moments. Després d’aquell dia, vaig tornar a il·luminar aquells records màgics. Sempre que la memòria màgica s’adorm… la torno a despertar!

Ella

NEREA CUÑARRO_3r A EA 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em vaig aixecar del llit. Era hora de sortir d’allà. Era un magnífic dia, ningú s’imaginaria el que passaria. Vaig sortir del meu llit. Vaig obrir els ulls. Allà estava ella. El meu nou amor, amb els seus cabells rossos i llargs. Amb els seus ulls plorosos i blaus. Hi havia molta gent que em mirava, però jo només tenia ulls per a aquella dona. Vaig plorar i tots van aplaudir amb força. Ella va dir t’estimo i des d’aquell petit instant em va robar el cor. Sabia que aquella dona seria sempre el meu únic amor. L’única que sempre estaria allà. La persona a la qual més estimo. La dona que em va donar la vida. T’estimo mama. Gràcies!