Dia: 20 de maig de 2019

Raul GonzÁlez_ 3r A Col·legi anna Mare Janer
No vaig dormir en tota la nit, jugava a les 12.00 la gran final de futbol. No podia parar de pensar que ho havia de donar tot al camp. Escoltant música, vaig agafar la motxilla i vaig agafar el bus cap a l’estadi. En entrar al vestidor, els vaig mirar a tots a la cara, sabia que ho donarien tot al camp i que guanyaríem la final. Com a capità de l’equip sentia que tots confiaven en mi. Jo confiava plenament en ells. Gràcies a això vaig fer un dels millors partits de la meva vida. Amb un gol meu a l’últim minut vam guanyar la final. No podia explicar l’alegria que sentia en aquell moment, però era el noi més feliç del món.

Berta Rechi Castro_3r A Col·legi anna Mare Janer
Fas mal, molt mal. Cada dia m’aixeco pensant en com reaccionaràs al veure’m. Em jutjaràs per la faldilla que porto, perquè penses que és massa curta i provocativa. No t’agradarà el que et diré i em rebutjaràs. Però, saps què? Abans m’afectava, ara no tant. Ja no! Perquè no ets ningú per dir-me com vestir, com sentir, com pensar… I molt menys per dir-me qui soc. Perquè jo soc qui vull ser. Amb una opinió personal. Una essència que probablement no t’agrada, o potser sí. Però tant se val! A mi sí que m’agrada. Així que deixa’m viure. Perquè fas mal, moltíssim!
Estimada societat, tindrem problemes fins que no vegi cap canvi en tu.