Dia: 21 de maig de 2019

Glen Hernandis Ferrer  3rB Col·legi Andorra se Ordino
Faig 4t curs de primària i tinc 9 anys. M’ho passo bé sol, però m’agradaria tenir un amic, un amic de debò, un amic que m’entengués, un amic que volgués escoltar les meves ximpleries i les idees bones que tinc en ment, però ningú vol estar amb mi, creuen que estic boig, que les idees que tinc no es poden realitzar ara mateix. Però jo crec en les meves idees i les duré a terme encara que necessito algú que m’ajudi, i ningú vol ajudar-me. La mateixa nit vaig notar que el meu peluix creixia i que es podia moure. Em vaig aixecar i d’un bot vaig sortir del llit com un coet: el meu osset de peluix era viu, i jo el nen més feliç del món.

Neuza Rodrigues 3rB Col·legi Andorra se Ordino
He estat hores i hores buscant, esperant, esperant trobar quelcom molt important per a mi, però no ho trobo. Vaig preguntar a tothom i tots em van dir que no sabien on és. Jo no em vaig rendir, vaig estar dia i nit buscant com una boja. Buscava per casa, pel carrer, per l’escola, fins i tot sota el meu llit, però res. No ho trobava. Estava trista. Ja m’havia cansat de buscar. Vaig arribar a la conclusió que el que estava buscant no era real. Un dia la mare va venir a la meva habitació i em va preguntar què estava buscant i per què no ho trobava, i jo, amb una cara pàl·lida, li vaig dir: mama, busco una amistat vertadera.