Dia: 25 de maig de 2019

Isolda Casamajor_ 3r C Escola Andorrana de Santa Coloma
Desperto estirada, desorientada, debilitada i quasi immòbil. Agafo totes les meves forces en un intent desesperat per obrir els ulls. Finalment noto un raig subtil que passa suaument per les meves parpelles botides. Intento aixecar-me. No puc. De cop s’obre la porta i aconsegueixo distingir la silueta de la meva família, per algun motiu plorant. Per què ploren? No ho entenc. Intento preguntar però no noto cap tipus d’aire passant pels meus llavis ressecs. No entenc res. Sento una mà freda que suaument em diu a l’orella: ja és l’hora. Tanco els ulls i agafo l’últim alè que dura un, dos i tres segons abans de sentir el meu cor parat.

Ivan Sanchez López _3r C Escola Andorrana de Santa Coloma
M’acabo de despertar, estic perduda, no sé on soc. Tinc por. Solament veig foscor i una energia m’impedeix caminar. Estic paralitzada, enfonsant-me en un riu de llàgrimes i de records que no vull remembrar. Veig volar preciosos àngels blancs il·luminant el seu camí però sembla que jo no tinc ales per poder il·luminar el meu. El millor seria adormir-me un altre cop. No seguir vivint. Però mai he tirat la tovallola. Soc forta, jo sé que acabaré superant aquesta muntanya plena de problemes encara que ningú m’ajudi a sortir-ne…
Començo a veure una petita llum. Estic començant a respirar, a viure!