I vaig perdre la il·lusió…

ARNAU CANUT CASCALLÓ_3r ESO B COl·LEGI MARE JANER
Sempre m’havien parlat d’aquest lloc, deien que era ideal. Aquell indret per a molts era un somni fet realitat. Tecnologia, cotxes molt moderns, coses mai vistes abans. Molta gent, gratacels, centres comercials feien d’aquell un espai idíl·lic. Jo sempre me l’havia imaginat perfecte, espectacular, d’unes dimensions extraordinàries. Quan el vaig trepitjar, però, vaig contemplar la gent estressada, contaminació, soroll, solitud. Allò que van poder registrar els meus ulls van fer que perdés la il·lusió per sempre. Ara, si em pregunten de descriure aquell indret amb una paraula només els puc dir: DECEPCIÓ.

Un malson fet realitat

MELISSA LOPES PINTO_3r ESO B COL·LEGI MARE JANER

Després d’una agitada jornada de treball, va anar cap a casa. Tenia la sensació que algú la seguia, com si l’estiguessin mirant. Tenia molta por de mirar enrere i saber si el que estava passant era real o era tot un malson. Va mirar enrere, però no va veure ningú, així que va seguir el seu camí cap a casa. La sensació no va desaparèixer, així que finalment va parar-se. Algú se li va acostar, la va agafar per l’espatlla i se la va endur. Ella només volia que s’acabés aquell malson, però no ho estava somiant, era tot molt real. Després d’aquell dia, ningú va saber res més d’aquella noia, que va desaparèixer sense deixar cap rastre.