La foto

Nerea Barroso_ 3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Cada matí  em demano qui és la parella de la foto de la paret. Ella té uns ulls grans i blaus, uns cabells llargs llisos i rossos daurats. Porta un vestit vermell llarguíssim i al costat d’ella hi ha un senyor atractiu, d’ulls verds i de cos robust. Semblen enamorats i feliços. De cop la presència de la meva mare em treu de dubtes. Dedueixo que són els meus avis, que romanen entre nosaltres. Quina il·lusió!!! Recordo que quan era petita l’àvia em cantava sempre una cançó preciosa, son soneta, abans d’anar a dormir. La recordo amb molta nostàlgia. Del meu avi no me’n recordo perquè va morir quan jo era petita. Sort que la foto els manté vius!

Un pare que no és un pare

Aitana de Sousa _3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Era un matí molt tranquil, que es convertiria en un dia molt infeliç. Tornaria a plorar per ell, tornaria a odiar-lo, tornaria a reviure el passat. La meva infantesa no va ser de les millors per culpa seva, ell era la causa de les meves pors. Us  demanareu per què? Aquesta és la típica història que es veu a les notícies: “Dona maltractada pel seu marit”, i aquesta es va convertir en la meva història des de la meva infantesa. Per sort, amb la valentia de la meva mare hem pogut vèncer totes les pors i allunyar-nos del trist passat que ens va fer viure. Per això vull agrair a la meva mare el seu coratge. Perquè és única!