Dia: 5 de juny de 2019

Sergi Garcia Gomez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Tot el dia m’està fent la guitza, només ens separa un petit passadís, no l’aguanto. He pensat més d’un cop esquarterar-la i amagar el seu cos per tot arreu, però no. Fer això seria un crim molt fort, i si ho fes, em passaria la resta de la vida tancat a la presó. El que estic pensant de fer és atracar-la perquè ella té molts diners. –Bon dia! Tot era un somni, m’estava tornant boig? L’endemà alguna cosa estranya va passar: no va venir a l’escola. Jo vaig estar molt tranquil, però la tutora ens va dir que aquella nit havien entrat a robar a casa seva i estava molt traumatitzada. El que vaig somniar podia ser veritat?

Frans Visent Armengol_3r A Col·legi Sant Ermengol

Aquell dia em vaig llevar, el cel estava ennuvolat, no em sentia a gust amb els companys de paquet i aquell paper em seguia empipant. Així doncs, vaig decidir sortir-ne. El cel va semblar aclarir-se un mica però de seguida es va tornar a ennuvolar quan vaig trobar la llet desnatada sense lactosa, que xula com sempre em va dir: “Au va, surt d’aquí, l’únic que fas és engreixar els altres.” Però no li vaig fer cas i em vaig sentir lliure per primer cop. M’havia desfet del paper amargant. Per fi em vaig reunir amb els qui em feien feliç: la mel, dolça com sempre; l’aigua, més viva que mai, i el ColaCao, dolç i amable, la torradeta boniqueta i tendra… El paradís.