Dia: 14 de juny de 2019

Erika Sousa_3ème G Lycée Comte de Foix

Que irònic és el nostre món, oi? Tothom diu “ningú és perfecte” i tots critiquem els errors i defectes del altres, tant físics com sentimentals, en lloc de mirar-nos a nosaltres mateixos. Si us posessin al davant dues persones totalment diferents, l’una maquíssima i l’altra no tant, o una molt ben vestida amb joies i l’altra tatuada i amb rastes, quina escolliríeu? La que millor aparença tingués, oi? Crec si estigués al vostre lloc jo faria el mateix. És al·lucinant com ens arriba a importar l’aparença física abans de conèixer algú. No creieu que hauríem de canviar tots aquests prejudicis de la nostra societat en ple segle XXI?

Pau Rich_3ème G Lycée Comte de Foix

La tieta. La tieta feia uns pastissos boníssims. Cada tarda anava a casa seva a saludar-la i sempre em tenia preparat un pastís per berenar. Els feia amb anís, xocolata i vainilla, després els ficava al forn amb el llevat i quan arribava de l’escola sentia aquella olor tan deliciosa que em tornava boig. Però aquella olor anava desapareixent, ja que la meva tieta es va posar malalta. Llavors, aquells pastissos tan deliciosos que se’m fonien a la boca ja no hi eren, ja que la tieta, malauradament, va morir. Després de la seva mort em vaig acomiadar d’ella i dels seus pastissets olorosos i exquisits. La pèrdua va ser dura, molt dura.