Dia: 21 de juny de 2019

Laia Cayuelas_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

L’Anna s’aixecava cada dia a les sis del matí. Era un dilluns i ella anava a l’escola amb bus. Tothom estava trist. Al bus hi havia un noi mirant per la finestra amb cara de desolat, també hi havia una mare esgotada. Ella ho veia tot fosc. L’Anna va anar trista a l’escola. El divendres de la mateixa setmana, l’Anna es va despertar amb un somriure a la cara. Quan va arribar al bus va veure que tothom era feliç. El mateix noi que estava desolat estava rient, la mare estava contenta i feliç. Ho va veure amb colors vius. L’Anna es va adonar que les coses canvien segons el color de les lentilles amb les que observes el món.

Kat Mas_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Recordo aquella nit d’hivern perduda en un bosc, nevava sense parar i els ocells s’amagaven als seus nius. Va aparèixer una ànima. Era una dona. Una dona amb un vestit blanc, llarg i amb un vel estripat de color negre. La seva cara em resultava familiar. De sobte vaig recordar que era la meva àvia. Vaig veure que estava pàl·lida i freda.
L’únic que recordo d’ella són les seves cançons i les abraçades que em feia abans d’anar a dormir.
Li vaig demanar que em tornés a abraçar, que m’abracés fort i ràpid, ella em va demanar per què i jo vaig contestar: “Perquè en algun moment o altre la mama em despertarà.”