La gran cursa

Pere Oriol_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ordino

Estic a la línia de sortida i tot està a punt. Els nervis estan presents i tothom es mira de reüll amb tothom. Per fi sona el xiulet i espremem aquells nervis per arrencar. Ja estic per la meitat de la cursa. Els esquís cada vegada pesen més i el cansament augmenta. De moment ocupo la segona plaça. Falten 640 metres per acabar amb aquest petit patiment. Crec que puc fer podi i endur-me un bon premi i una satisfacció a casa. Sento els crits d’ànims dels que estan a la meta esperant els corredors perquè arribin. Ja veig el final de la meta. Estic per desmaiar-me, però només penso en el podi. Ha valgut la pena: he acabat primer.

Un somni o una realitat?

Maria Font_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Em sentia diferent de la meva família. No tenia res en comú amb ells i per això em pensava que no teníem la mateixa sang. Però això s’acabaria d’una vegada. Sentia que ja ningú m’estimava. Tenia dues opcions: fer-me unes proves o posar fi a la meva vida, però abans de prendre aquesta decisió, vaig marxar uns dies fora de casa, a un lloc on podria estar sola. Em va trucar la meva millor amiga, la vaig ignorar. Portava dos dies desapareguda i tothom estava preocupat. Em sentia malament i vaig decidir tornar a casa. Pel camí vaig rebre una trucada desconeguda, eren les proves! Què passaria? Era adoptada o era de la família? Qui sap…