Dia: 27 de juny de 2019

Júlia Albuixech_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig marxar de casa l’any 1914 quan va esclatar aquesta odiosa guerra. Passats quatre anys interminables, per fi ha arribat el dia de tornar al poble. Des de la finestra del tren, he vist desfilar els camps de la meva infantesa. A l’estació, tots cerquem ansiosament la nostra família. En un racó, la veig a ella i als nens amagats rere el seu vestit. Són ells, els que tant he enyorat durant els combats. M’apropo. Ella em mira amb tristesa perquè jo ja no soc el mateix . Em manca un braç i temo que ja no pugui estimar-me. Ella m’observa de nou i després avança cap a mi. M’abraça i em besa als llavis. Torno a ser a casa amb els meus.

Jovito Molero_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquella dona la coneix quasi tothom, hi ha gent que li diu “Madame” i altres pel seu cognom. Té uns quaranta anys, el cabell castany com els arbres de la tardor, que li arriben fins a l’espatlla, prima, amb un somriure encisador. El seu perfum suau, dolç i fresc com un dia de primavera. Té el seu caràcter, és molt decidida, competitiva, una mica tossuda com la majoria de la gent. Hi ha diferents opinions sobre ella, uns diuen que pot ser molt simpàtica i altres poden dir tot el contrari. Però, sabeu què? A mi m’és igual el que puguin dir, perquè ella sap que jo estaré aquí per a tot i fins al final. Jo a aquella dona li dic “mama”.