Cristian Veloso Rodrigues_3r A COL·LEGI MARE JANER

Tothom confiava en nosaltres i en l’amor. La parella perfecta deien. Però la gent canvia i el temps passa. Un dia t’adones que estàs plorant inútilment per ella i pensant en aquella tarda d’estiu a la plaça, quan la vaig veure per primer cop. Era perfecta de cap a peus i en un instant em vaig adonar que estava enamorat. Però ja era hora de tornar a la realitat, d’obrir els ulls i de deixar el passat enrere. Havia d’actuar i tornar-ho a intentar, però ja era massa tard, ella ja havia passat pàgina, tenia una altra persona que la feia feliç. Com podia ser? Tan ràpid? Em preguntava per què. És clar! Ja havien passat dos anys!