Jessica Gregorio_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Tot va començar quan vam agafar l‘autobús per anar a la Rabassa a completar la nostra setmana d’esquí .La meva millor amiga i jo estàvem molt emocionades per anar–hi, però el que nosaltres no sabíem el que ens passaria. Quan vam arribar ens van explicar que teníem de trobar “objectes“ amb l’ajuda d’un mapa . Ens van dir que a les 13h00 en punt teníem d’estar a la cabana per menjar. Vam començar la recerca, i sense adonar-nos ja eren les 12h45 ,llavors li vaig dir a la meva millor amiga que anéssim a buscar l’últim objecte que ens faltava ,i ens vam perdre. Vam trucar per avisar i vam pujar. Un cop a la cabana vam anar a menjar.
Mes: novembre de 2019
A tu, a qui més estimo
Isis Espuga_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Et dedico aquest micro-relat, ja que ets una persona molt especial per mi i vull fer-te saber com t’arribo a estimar. Ets l’única persona que m’entén realment en aquest món, el que m’ha ensenyat els valors de la vida i sempre ha estat al meu costat quan més ho necessitava. Em vas ensenyar a caminar, a parlar, a respectar, però sobretot a estimar. Et dec la vida i dono les gràcies per haver creat una persona tan meravellosa com tu. Si et passés quelcom mai m’ho perdonaria i se’m trencaria el cor, només de pensar-hi. Simplement vull que et llevis cada dia sabent que t’estimo i t’estimaré amb bogeria, fins que ja no em quedi més aire.
Un somni sense sentit
Roman Ibáñez López _3r (Edició 2018-2019) Col·legi Sagrada Família
Van ser les 12 p. m. i em vaig posar a dormir, de cop i volta em vaig trobar que estava en un turonet fet de roca i al costat hi havia els mateixos turonets. Al final de tots els munts hi havia un bosc, allí hi havia una porta i al costat un conill, no un conill qualsevol, sinó un conill que tenia una brillantor fluorescent. Per poder sortir vaig veure en els turonets una mena de lianes, vaig fer un salt i vaig poder escalar-les i pujar-hi i així vaig fer-ho repetidament. Llavors em vaig fixar que la porta era cada vegada més i més petita, i que el conill fluorescent ja no hi era. Quant vaig arribar a la porta era de la mida de…
Renaixement
JULIO CONDE FONTAO_3r (Edició 2018-2019) Col·legi Sagrada Família
No saps el meu nom, tampoc et cal saber-lo. No sabria com explicar això però ara mateix estàs mort. Suposo que no recordes res, no m’estranya, és el que passa quan et trobes en un univers paral·lel que no té res a veure amb la realitat, la teva realitat. Sé que estàs espantat, però el cas és que tens una segona oportunitat per viure i seguir tenint la teva vida. Te’l quedes mirant i preguntes què va passar. Mentre diu la història et fixes al teu voltant i veus dues noies que hi ha al fons de l’habitació, i abans que puguis preguntar qui són l’ombra peta els dits i t’adorms lentament. Ara si, et despertes i vas a treballar.
L’últim adeu
Lorena Puig Cabanilles_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Un adeu molt cruel, un adeu que mai vas acabar de dir. Em vas fer l’última abraçada sense que jo me n’adonés. Em vas fer l’últim petó i ni tan sols sabíem que era l’última vegada que els nostres cossos s’unien, un contra l’altre, tots dos mullats de suor. L’última vegada que observaria el teu somriure i escoltaria el teu riure, l’última vegada que podria mirar-te fixament als ulls. Tu em miraves i reies. Aquell dia te’n vas anar. Ara jo aquí amb els teus records, plorant en silenci. Les meves llàgrimes naixen als ulls i moren als llavis, i tu allí tota sola sense que jo et pugui cuidar i sense escoltar el meu últim: “T’estimo”.
Em vaig despertar quan el pare…
Alba Rodríguez Fernàndez_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Va venir a dir-me que preparés la maleta per marxar de cap de setmana. Estava molt emocionada per marxar alguns dies amb la família. Vaig anar directament a l’habitació de l’àvia, que estava malalta, li vaig fer un petó a la galta i li vaig prometre que li portaria una petxina de la platja. Després vaig anar a ajudar la mare, que estava ficant les maletes dins del cotxe. Un cop vam estar tots preparats, el viatge va començar. Les fulles volaven per sobre de la carretera i els ocells cantaven alegrement. De sobte vaig veure un cotxe que anava molt ràpidament i vaig escoltar un soroll molt fort: era el despertador.
La mort
Carla Martin_3ème C Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
Molta gent té por de la mort però en realitat tothom acaba morint. La veritat és que tu no sofreixes quan mors però sí la gent que t’envolta. Aquella gent és la que es preocupa per tu i la que sofrirà quan te’n vagis. Hi ha moltes maneres de morir, ja sigui a causa d’una malaltia, de la vellesa o per accident de trànsit. També hi ha gent que no pot aguantar més la vida que porta i un bon dia decideix deixar-ho tot. Podríem parlar de cert egoisme perquè no pensa en el mal que farà al seu voltant ni en les conseqüències que això generarà. Seria molt més fàcil intentar solucionar les coses parlant! La clau és la comunicació!
La vida
Sara Permuy_3ème C Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
La vida és meravellosa, els ocells canten, el sol brilla. Sempre hi ha finals feliços i després et despertes i et trobes amb la realitat. No hi ha ocells ni tampoc un sol que brilli. Amb catorze anys em direu que estic boja i que encara no sé el que és viure i les dificultats que ens depara la vida. Però a qualsevol edat pots sofrir. De petits ens ensenyen que la vida és una meravella, però mai ens diuen que existeix l’amor ni del mal que pot fer. Tanmateix, he après que la gent que t’envolta és la que t’estima i és la que es preocupa per tu, sempre i en tot moment. Els altres segueixen afegint-se al creixement de la població.
La realitat
Raquel Pinto _3ème F Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
Tot va passar aquella nit de dissabte, ella se’n va anar cap al llit i la mare es va queda mirant la tele. Ella ja estava dormint quan de cop li costava respirar i cada vegada més, en un moment donat sentia com si algú li estigués envoltant el coll, cada vegada més fort. El més estrany era que no hi havia ningú a l’habitació. Semblava un somni, perquè continuava amb els ulls tancats com si estigués dormint. La mare la va sentir, va entrenar i la va veure asseguda al llit sense poder respira, li va parlar i finalment es va tornar a dormir. L’endemà al matí es pensava que tot era un somni però la mare li va explicar que no…
La casa encantada
Ausiàs Rodríguez _3ème F Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
La casa de la família William era vella i desmanegada. Els rumors que corrien pel poble deien que tota la gent que hi havia viscut, desapareixia misteriosament. Un fenomen molt estrany. Quan vaig acabar la classe de mates a última hora vaig apropar-me a la casa encantada. Tenia suors fredes però la intriga em superava. Una pluja gelada em calava fins als ossos, la situació empitjorava. Com més m’apropava al destí, més ganes tenia de marxar a casa. Vaig travessar la frontera que delimitava la propietat. Els esglaons de l’escala de fusta exterior feien un soroll esfereïdor. Soc davant de la porta, l’obro i…
La mascota
Ainhoa Cañizares de Figereido_3r B Col·legi María Moliner
(Edició 2018-2019)
Sempre sents una felicitat immensa quan els teus pares et diuen “tinc un regal per tu!” Quan et donen el regal, acostuma a ser alguna cosa que volies des de fa molt de temps i et sents molt feliç, però aquesta felicitat s’apaga quan algun dia proper o llunyà et canses d’aquella cosa que tant volies. Però quan el que et regalen els teus pares és una mascota, aquella felicitat s’encén i ja mai s’apaga. Potser no t’hauries imaginat mai que la teva mascota podia arribar a ser el teu millor amic i, encara que saps que no durarà tant com tu, sempre estarà al teu cor. Aprofita tot el temps que puguis per estar amb aquest animalet estimat.
La caseta de petons
Gemma Lluch Camin_3r B Col·legi Maria Moliner
(Edició 2018-2019)
Hi havia una vegada una noia, l’Anna, que tenia un millor amic, el Pablo, i aquest tenia un germà, en Jon. A aquesta noia li agradava molt el germà. Un cop, a l’institut van organitzar una festa. L’Anna i el Pablo van fer una proposta d’activitat molt bona, que era la caseta de petons. Uns dies després, la caseta de petons ja funcionava i anava molt bé. El Pablo va dir a l’Anna que no es podia besar amb el Jon, però, abans d’acabar la festa, el Jon va venir. L’Anna hi va participar i es va besar amb el Jon. L’Anna li va confessar al Pablo que estava amb el seu germà. Es van enfadar però al final van aconseguir estar tots junts i eren…
Estimats separats per un fil
Paula Domingo Romero_S3A Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
Ens estimem, ens odiem, ens adorem, ens peguem, ens abracem, ens separem… Al cap i a la fi tots ens acabem separant, però d’una manera física perquè mentalment sempre el pots portar al teu cor. A vegades t’adoro, però a vegades m’enfado amb tu dient-me per què no puc estar al teu costat. Al final ens veurem perquè jo també acabaré com tu, però mai, mai, mai t’oblidaré. Estem separades per una gran distància, però de veritat que a mi sembla que de tu em separi un fil. A vegades t’he fet enfadar i em dono la culpa de la teva mort, però sé que, encara que no t’hagi fet res, no puc canviar el que va passar. T’enyoro, àvia…
Esmorzar
Pol Sabaté Vilardell _S3A Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
Havia arribat el dia. La llet, el Nesquik, la torrada i la melmelada havien anat sovint al seu gimnàs per conservar-se i no fer-se malbé per aquest dia. La llet, acabada de néixer, tota sola va sortir d’on estaven, es va posar a la tassa i va escalfar els seus sentiments freds per estar més bona. El Nesquik, tan cansat i fet pols com sempre, va sortir i es va posar al costat de la llet perquè eren la parella perfecta. La torrada ben moreneta i tendra no es va posar crema així que la melmelada quan va sortir del cansament que tenia va aprofitar i es va estirar sobre per descansar. Així van crear l’esmorzar perfecte.
Gran, molt gran
Laia Masó_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
(Edició 2018-2019)
-És gran, molt gran. Quan estic allà penso, quina llibertat!
També és tranquil, tan tranquil com si estiguessis en un somni. M’agrada, m’agrada molt l’olor que desprèn, és olor a llibertat! Veig el verd, el verd que m’envolta, també veig el blau, noto el vent, el vent que m’acarona els braços, també escolto el soroll de l’herba i el riu remuguejant al meu costat, tot barrejat. Tasto l’aire, noto un gust estrany, no és ni molt amarg, ni molt dolç, tampoc és salat, però no és ben bé àcid, és un gust pur, molt pur. Finalment m’estiro cansada i miro el cel, penso el perquè de la vida i de les persones i llavors m’adormo.
Dia perfecte
KEVIN RAMIREZ MACIAS_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
(Edició 2018-2019)
Avui dia 17 de setembre, pensava que seria un dia com qualsevol altre, però no ha sigut així. Tot ha començat a les 7.45 per culpa del despertador. Després d’esmorzar, marxo com cada dia a treballar. Però avui ha sigut diferent. He tingut un augment de sou! Demà marxaré de vacances i, per si fos poc, també m’he trobat 50 € al terra. Just a l’arribar a casa m’he preparat la maleta i he sopat amb la família al millor restaurant de la ciutat. Quan he arribat a casa, he anat al llit com cada dia, òbviament. El que aquest no sabia es que mai més aconseguiria despertar d’aquest somni i hauria de viure per sempre amb la mort…
El valor de les coses
Maria Guirado Moliné_3r A col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Em vaig despertar i tot estava fosc, no ho entenia, a casa meva sempre entrava un raig de sol. Vaig obrir l’armari i em vaig adonar que només tenia dos jerseis i dos pantalons, abans tenia més roba. De sobte vaig sentir crits que venien de la cuina, hi vaig anar ràpidament per saber què passava i em vaig quedar paralitzada, els meus pares estaven discutint. Em vaig posar trista perquè mai els havia vist així i no tenia gaire clar què passava. Vaig esmorzar el més ràpid que vaig poder sense que ells s’adonessin de la meva presència en cap moment. En arribar a l’escola em van dir que la meva amiga havia mort i, de cop, vaig despertar.
Tic-tac
Nofre Planas Ponsa_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
(Edició 2018-2019)
La lluna havia sortit feia estona però jo no podia dormir, estava nerviós, el tic-tac del despertador no em deixava. Tic-tac, tic-tac, sempre tan uniforme. Dins del meu cap ressonava el soroll de les busques provocant-me un mal de cap terrible. Vaig esperar però l’andròmina no parava, cada vegada es veia el matí més a prop. Si no m’adormia l’endemà no podria ni aixecar-me del llit. No podia més, vaig decidir parar-lo, tot seguit vaig obrir el llum i vaig acostar mandrosament la meva mà cap al despertador, però en aquell instant sonà més fort i de manera més insistent. Ja era hora de despertar-se. Una altra nit en blanc.
La cursa
Jordi Ambatlle_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
(Edició 2018-2019)
Aquell moment on ho donem tot sense importar el motiu o el que la gent pensi. El dia va arribar, la cursa que tant havia esperat, l’havia de guanyar. Ja havia entrenat suficientment per poder guanyar. Doncs no m’havia entrenat tant com pensava. Córrer una mica per avançar posicions i és aquí on no te’n surts i et poses nerviós. Tothom m’avança. Ja està, la cursa acaba per a mi. Desesperació. Penso que tot aquell temps ha estat perdut. Res val la pena. Tot comença amb molta il·lusió i acaba amb ruïna. Al final, he arribat a la conclusió que hem de fer les coses tranquil·lament, sense esverar-nos i pensar en el que fem.
La vida
Ian Olivera_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX (Edició 2018-2019)
La vida et dona la vida. La vida et dona ganes de viure. La vida et dona la vida i també te la treu. La vida sense la vida no té sentit. Vida t’estimo: és un luxe tenir-te.
Gràcies vida per donar-me uns pares, una família, una germana i un germà fantàstics.
Gràcies vida per donar-me menjar, per permetre de ser viu.
Hauríem de ser les persones més agraïdes del món. Sense tu no tindríem aquest planeta.
Hola em dic Lleó! Sense la vida no existiria. He sortit una mica especial: sense cames, sense braç, però vida, jo sé que m’estimes i els meus pares també. M’és igual que em mirin malament. T’estimo molt vida i agraeixo ser aquí.