Memòries d’un gat de carrer

Eric Barja_4rt A Col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Tinc gana i tinc fred. No hi ha ningú que vulgui acollir un gat de carrer com jo. Vinc criat per una família d’humans. Soc un gat a qui li agrada molt que l’acariciïn i li rasquin la panxa. Encara que he estat ben criat i educat, la meva família em va acabar abandonant. Mai vaig donar problemes a casa, però em van fer fora de cop i volta. Des de llavors, he hagut de subsistir a base de menjar de la brossa. Aquest matí, un home m’ha trobat arraulit i famolenc i m’ha ofert menjar. Aquest verí m’ha deixat abatut. Estic estirat al terra sense poder moure’m. Amb les forces que em queden només puc miolar i tancar els ulls per sempre.