Tic-tac

Nofre Planas Ponsa_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
(Edició 2018-2019)
La lluna havia sortit feia estona però jo no podia dormir, estava nerviós, el tic-tac del despertador no em deixava. Tic-tac, tic-tac, sempre tan uniforme. Dins del meu cap ressonava el soroll de les busques provocant-me un mal de cap terrible. Vaig esperar però l’andròmina no parava, cada vegada es veia el matí més a prop. Si no m’adormia l’endemà no podria ni aixecar-me del llit. No podia més, vaig decidir parar-lo, tot seguit vaig obrir el llum i vaig acostar mandrosament la meva mà cap al despertador, però en aquell instant sonà més fort i de manera més insistent. Ja era hora de despertar-se. Una altra nit en blanc.