El dia que ens vam perdre…

Jessica Gregorio_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Tot va començar quan vam agafar l‘autobús per anar a la Rabassa a completar la nostra setmana d’esquí  .La meva millor amiga i jo  estàvem molt emocionades per anar–hi, però el que nosaltres no sabíem el  que ens passaria. Quan vam arribar ens van explicar que teníem de trobar “objectes“ amb l’ajuda d’un mapa . Ens van dir que a les 13h00 en punt teníem d’estar a la cabana per menjar. Vam començar la recerca, i sense adonar-nos ja eren les 12h45 ,llavors li vaig dir a la meva millor amiga que anéssim a buscar l’últim objecte que ens faltava ,i ens vam perdre. Vam trucar per avisar i vam pujar. Un cop a la cabana vam anar a menjar.

A tu, a qui més estimo

Isis Espuga_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Et dedico aquest micro-relat, ja que ets una persona molt especial per mi i vull fer-te saber com t’arribo a estimar. Ets l’única persona que m’entén realment en aquest món, el que m’ha ensenyat els valors de la vida i sempre ha estat al meu costat quan més ho necessitava. Em vas ensenyar a caminar, a parlar, a respectar, però sobretot a estimar. Et dec la vida i dono les gràcies per haver creat una persona tan meravellosa com tu. Si et passés quelcom mai m’ho perdonaria i se’m trencaria el cor, només de pensar-hi. Simplement vull que et llevis cada dia sabent que t’estimo i t’estimaré amb bogeria, fins que ja no em quedi més aire.