Meritxell Rozas Mejuto _4rt Col·legi Sagrada Família
(Edició 2018-2019)
A finals d’estiu vaig provar sort i vaig decidir anar a fer unes proves per entrar a la selecció andorrana de futbol. Vaig anar a parlar amb l’entrenadora de la selecció i em va dir que la meva prova seria la de jugar un partit de futbol amistós. Quan m’ho va dir em vaig posar molt nerviosa ja que el partit seria dos dies després d’haver-me dit això. Vaig jugar uns 40 minuts i quan vam acabar el partit em va agafar i em va dir: “No entres, al contrari, no et deixo marxar”, jo estava súper orgullosa de mi mateixa per tots els esforços que havia fet per a arribar fins allà. I vaig estar convocada per entrar el Preeuropeu de Portugal.
Mes: novembre de 2019
M’anomenen Microrelat
Anabel González _4rt Col·legi Sagrada Família
(Edició 2018-2019)
Sóc un tipus de text molt curt. M’agrada donar a conèixer a partir de paraules (una de les meves parts que més aprecio) tot tipus de temes i expressar sentiments. A vegades, tinc més mots curts que llargs, i normalment no utilitzo ni adjectius ni adverbis ja que són paraules que fan que sigui més lleig, a més, em fan molt llarg, sembla que m’agradi enrotllar-me com les persianes i és tot el contrari, sóc molt mandrós, i d’aquí, la meva característica fonamental, la brevetat. Ja m’he cansat d’explicar la meva vida, crec que amb 640 caràcters ja en teniu bastant per conèixer-me una mica. Gràcies per la vostra atenció i fins a una altra.
The End
Sofia Micó Marot_3r B Col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Sona el despertador, respiro, m’aixeco, em vesteixo, em sento diferent. Esmorzo el meu esmorzar preferit, però ja no m’agrada! Arribo a la parada, fa molt fred, espero l’autobús, arriba però marxa, sense mi és clar! Vaig caminant i per fi arribo a l’escola. Ningú em saluda. M’assec, observo, penso, treballo, em sento invisible, dino, desconnecto de la realitat, però torno. Vaig a entrenar al poliesportiu, agafo la pilota, la boto i tiro: fallo el tir! Què em passa? Acabo. Espero, però no ve. S’ha oblidat de mi? Em decideixo, torno caminant, arribo a casa i ho entenc tot. Ja no hi soc. Veig la mare plorant i m’adono de la realitat.
L’última nit
Cristian Iglesias_3r B Col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Tot va començar un dilluns aproximadament cap a les nou de la nit, quan un pare solter anava cap a l’habitació de la seva única filla per fer-li el petó de bona nit. Ella ja es trobava al llit des de feia uns minuts perquè l’endemà tenia escola. El pare va entrar a l’habitació però la va veure amagada sota els llençols com si estigués molt espantada. S’hi acostà i ella li digué en veu molt baixa: “S’amaga algú sota el meu llit…” El pare, poc preocupat, la veritat, s’agenollà i mirà sota el llit, però el que veié fou la seva filla plorant, dient-li aterrida que no era ella la que es trobava amagada sota els llençols sinó…
Un altre món
MARIA MORENO_3r B EA Segona Ensenyança Encamp
(Edició 2018-2019)
Són les dotze de la nit i estic mirant una pel·li de ciència-ficció. M’estic quedant adormida i de sobte, em desperto. Soc en una altra habitació. Bé, és la meva però com si estigués en un altre món. Llavors m’aixeco del llit, miro per la finestra i efectivament soc en un altre món. Pel carrer veig espècies estranyes que caminen sense rumb. Em poso nerviosa, no sé què passa. Llavors vaig al lavabo, em miro al mirall i veig que la cara m’ha canviat, que m’he convertit en una d’aquelles espècies estranyes. Em desmaio i em torno a despertar al mateix sofà. Tot segueix al mateix lloc, per sort ha estat un malson.
No m’agrada l’escola
ERIC MOLINÉ_3r B EA Segona Ensenyança Encamp
(Edició 2018-2019)
No m’agrada l’escola perquè de tan escriure em vaig trencar les dues mans. Vaig anar a l’hospital i vaig haver d’esperar una hora a la sala d’espera. Quan el metge em va cridar, em van tornar a fer esperar. Al final, el metge em va tornar a cridar i em van posar en una habitació i em van enguixar les dues mans. El dia següent, a les 7.30 del matí, quan em vaig aixecar vaig anar a l’escola. Al pati em vaig trencar els dos peus i vaig tornar a anar a l’hospital. Aquesta vegada no em van fer esperar a la sala d’espera però em van tancar en una habitació i en comptes d’enguixar-me els peus em van operar d’apendicitis.
El camí cap al futur
Cerni Gil Sixto_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
(Edició 2018-2019)
El camí cap al futur perfecte és un camí impossible. No s’aconsegueix de cap de les maneres que penseu. Ningú l’ha aconseguit ni crec que ho faci. És impossible que algú ho aconsegueixi en l’actualitat, no s’aconsegueix sense ajuda. Per mi el futur perfecte és el que s’aconsegueix amb la influència d’humans, i no de corruptes, xantatgistes o aprofitats, com som tots a vegades. I si algú ho desmenteix és perquè és un d’aquests. En aquest cas la persona és així per la influència dels pares sobre ell. Quan algú el tingui, la societat canviarà i tots l’aconseguirem perquè seguirem els seus passos. És a dir: el món canviarà radicalment.
El paquet
Nil Pou Olivé_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
(Edició 2018-2019)
Es va despertar i va seguir la seva rutina diària: es va llevar i va anar a buscar el diari a la bústia, però el diari encara no havia arribat. El que sí que hi havia era un paquet que li recordava alguna cosa; era com si ja l’hagués vist abans. En obrir-lo hi havia una nota que explicava detalladament una història d’un home que va anar a un supermercat del barri i es quedava tancat a dins. En acabar la història l’home es va quedar glaçat. Era justament el que li havia passat a ell! Aquell dia l’home no va esmorzar, ni dinar, ni sopar. Quan va anar a dormir, sobre la seva taula va trobar un esborrany de la carta que havia rebut.
Feliç dia de la mort!
Iman Belafkih Bouazzati_1ère PRO comerç
Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
Un dia vaig anar de festa, m’ho vaig passar molt bé però vaig anar a dormir molt tard. L’endemà em vaig despertar molt cansada i amb molta por perquè somiava que em mataven. Des d’aquell dia que somio el mateix, però em moro de moltes maneres diferents. Començo a malfiar i pensar que ja no és un somni i que m’està passant de veritat. De fet em fa mal la cama i aquesta nit he somiat que me la tallaven. Cada nit intento matar el meu assassí però cada vegada que ho intento em torno a despertar, i a la nit torno a somiar el mateix. Aquesta nit ho he aconseguit, l’he agafat de sorpresa i l’he enxampat… com és que no em puc despertar?
La Fòbia
SARA BAAMRI_1ère PRO comerç
Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
Hi ha persones que tenen fòbies molt estranyes, jo soc bananòfob. Tinc fòbia als plàtans. De petita no els podia menjar i ara només de veure’n un puc plorar si realment el tinc a prop. Fins i tot em marejo si en sento l’olor i puc arribar a vomitar. Per a mi és una reacció normal, però no som gaire gent els que tenim bananofòbia. Penso que la meva fòbia em ve causada per la mare, perquè li encantaven els plàtans quan estava embarassada de mi i sempre en menjava; per això suposo que aquest disgust va començar abans del meu naixement. No sé si és una malaltia que es pot curar, però tampoc no em molesta gaire no menjar plàtans.
El millor partit
ÀLEX ROMO_3r B
COL·LEGI MARÍA MOLINER
(Edició 2018-2019)
Diumenge al matí, els meus amics i jo vam anar a jugar un partit de futbol entre nosaltres. Vam fer dos equips i l’Adolfo i jo vam coincidir en el mateix equip. Vam començar jugant amb moltes ganes, ens ho estàvem passant d’allò més bé, però el millor encara havia d’arribar uns minuts més tard… De lluny, vam veure arribar els jugadors de la selecció d’Andorra que ens van proposar de jugar un partit contra ells! Vam començar a jugar amb entusiasme. Quina tècnica! Ens van marcar un gol però nosaltres vam lluitar fins al final. En acabar el partit ens vam adonar que eren clarament superiors… Quin gran partit i quins grans jugadors!
L’home estrany
HENRIQUE CORDEIRO_3r B
Col·legi María Moliner
(Edició 2018-2019)
Eren les vuit del matí, començaven les classes. No hi havia professors, només alumnes. Els meus amics i jo ens vam quedar estranyats. Vam decidir investigar. No vam trobar res fins que va venir un senyor estrany amb sang a les mans. Ens va explicar una història molt estranya que no ens vam creure. Vam tornar a investigar. Vam parlar amb tots els alumnes que vam veure. Tots ens van dir que no sabien res. Vam trobar un guant amb sang, sabíem que era el que li faltava a aquell home estrany que havíem vist. Vam trucar a la policia. Ens va sentir. Ens volia matar però ens vam tancar en una classe. Va arribar la policia i se’l van emportar.
Veritat o fals
Maria Bellido Ines_3r A
COL·LEGI SANT ERMENGOL
(Edició 2018-2019)
No sabia pas com es podia haver enamorat d’una persona així, a més que no li convenia gens. Eren com l’oli i l’aigua, un surava i l’altre s’enfonsava. Era egocèntrica, tafanera i es queixava sempre de tot. Però suposo que és com aquell que diu que el que compta és el que es porta a dins, però en aquell cas resultava que no hi tenia res allà dalt. Però li va durar poc, això de la xuleria. I és que va resultar que en tot el que pensava o creia de si mateixa era una mentida. Ser una persona que no era li va causar la mort.
Prismes
Luke Vaccarine Martínez_3r A
Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
Depèn com la miris, passa ràpida o lenta. El teu entorn canvia. Veus com les fulles cauen o, pel contrari, floreixen. Se sumen els números. Es canvien els noms. Al final del viatge tot para. Veus com la porta s’obre i tu baixes. L’estació a la qual volies arribar per descobrir un petit racó d’aquest gran món et dona la benvinguda.
El pagès de les ovelles desparegudes
CAROL BARROSO_3r B
EA SEGONA ENS. DE STA COLOMA
(Edició 2018-2019)
Un petit pagès anomenat Marc caminava pel camp amb tot el ramat d’ovelles. Mentre cantava i ballava de cop i volta li van desaparèixer 2 ovelles de 14 que en tenia. No sabia què havia passat i quan buscava les 2 ovelles que havia perdut de cop i volta li desapareixen 3 però no troba les altres 2, n’ha perdut 5. Buscava les ovelles que perdia i a la mínima que es va despistar li van desaparèixer altres 4. Ja no sabia què fer i es va quedar assegut al banc de davant de casa seva acariciant a les 2 que li quedaven quan de cop i volta va desaparèixer ell i va arribar al lloc on totes les seves ovelles estaven. I ja no va poder tornar.
La primera competició de la Laura
AROA BENET_3r B
EA SEGONA ENS. DE STA COLOMA
(Edició 2018-2019)
És un dissabte i la Laura ha d’anar a fer una competició de patinatge a Manresa… S’aixeca a les 6.00 del matí súper nerviosa. Paren per prendre una til·la perquè la nena es tranquil·litzi, arriben a Manresa i la nena es posa el mallot i comença a esclafar i a fer salts amb sabates. Es posa els patins i surt a entrenar a pista, ja que cada grup té 4 minuts per provar-la… fins que li toca sortir. Tot va molt bé i al lliurament de premis va quedar primera. Marxa cap a casa molt contenta i només arribar a Andorra busca al seu pare per explicarli l’experiència.
Un somni
LOÏC GARAUD TORRES_3ème D (Edició 2018-2019)
LYCÉE COMTE DE FOIX
Un dia estava tranquil·lament a casa quan vaig rebre una trucada oculta, vaig respondre-hi, em convocaven per fer proves a l’NBA amb els Boston Celtics. Tot preparat, vaig anar a passar-les i em van agafar al primer equip. El nostre equip va arribar a les finals de l’NBA contra el Warriors. El base titular es va lesionar i l’entrenador em va treure a jugar a falta de 10 segons i perdent 116-118. Me la van passar, vaig creuar la pista, vaig tirar de triple i la vaig encistellar. Vam guanyar la Copa. El meu somni es va fer realitat. Quina bogeria! Va sonar l’alarma i em vaig despertar pensant “espavila, que sinó perdràs el bus”.
Dia entre amics que acaba com acaba…
LEANDRO DE SOUSA_3ème D (Edició 2018-2019)
LYCÉE COMTE DE FOIX
Aquest estiu, l’Ivan, el Diogo i jo vam anar a Sacalma a jugar a futbol. Jo no estava gaire d’acord d’anar allà perquè el camp estava bé però la reixa que fa tota la volta al camp estava en mal estat, i segons el xut, potser la pilota sortia al carrer. Però era el lloc on hi havia menys gent. Quan vam arribar-hi l’Ivan estava xutant molt fort i a prop de la porteria. Va xutar tan fort que li va donar al pal i la pilota va rebotar-li a la cara, concretament al nas. Es trobava molt malament, estava molt blanc i es va començar a marejar. Vam haver de trucar al pare del Diogo perquè treballava al costat. I no vam fer res aquell dia!
Últim sospir
ISOLDA CASAMAJOR_3r C
EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
(Microrelat guanyador de l’edició 2018-2019)
Desperto estirada, desorientada, debilitada i quasi immòbil. Agafo totes les meves forces en un intent desesperat per obrir els ulls. Finalment noto un raig subtil que passa suaument per les meves parpelles botides. Intento aixecar-me. No puc. De cop s’obre la porta i aconsegueixo distingir la silueta de la meva família, per algun motiu plorant. Per què ploren? No ho entenc. Intento preguntar però no noto cap tipus d’aire passant pels meus llavis ressecs. No entenc res. Sento una mà freda que suaument em diu a l’orella: ja és l’hora. Tanco els ulls i agafo l’últim alè que dura un, dos i tres segons abans de sentir el meu cor parat.
Mares
MARIONA ESPINOSA MUÑOZ_3r B
COL·LEGI ANNA MARIA JANER
(Microrelat guanyador de l’edició 2018-2019)
Són dues persones totalment diferents, tant d’aspecte físic com de personalitat, tan diferents que ningú mai s’hauria imaginat que poguessin compartir una vida. Al principi tot era por, por que les jutgessin, por de no poder encaixar en una societat tan complexa, por de perdre aquella amistat que sempre havien tingut. La vida, però, fa moltes voltes, tantes que van deixar aquella por enrere i van decidir provar allò que mai s’havien plantejat. Van descobrir un altre món, una altra forma de pensar i sobretot d’estimar. Es van enamorar, no era el primer cop, però sí el més especial. Avui dia són mares i jo soc la seva filla.